Vaig empassar-me tota la cerimònia inaugural dels vintens Jocs de la Commonwealth, que s'estan disputant aquests dies a Glasgow, Escòcia. D'una banda, m'agraden aquests tipus d'esdeveniments, i de l'altra, volia veure com gestionarien els escocesos aquesta celebració de la britishness a poques setmanes del referèndum per decidir si deixen de pertànyer al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
La cerimònia va començar amb bones perspectives, perquè el seu protagonista era l'actor John Barrowman, el Capità Jack de Doctor Who i Torchwood. Malauradament, la representació musical va ser un gran desplegament de tòpics tronats sobre Escòcia i els escocesos (el whisky, el telèfon, el monstre del llac Ness, el pneumàtic, les faldilles masculines, etcètera) que es van anar succeint sense volta ni solta. Sort que també hi va cantar Rod Stewart. Després va venir la desfilada dels 71 països i territoris que alguna vegada van ser part de l'imperi britànic. Després es van succeir els discursos de les autoritats, com el primer ministre escocès Alex Salmond, molt correcte i sense cap al·lusió al procés, o l'alcalde socialista de Glasgow, que semblava un nen hiperactiu després d'engolir una tona de caramels i xocolatines. També va parlar la reina i un príncep malai que és president de la federació dels Jocs de la Commonwealth.
No em va sorprendre l'ovació del públic que omplia el Celtic Park de Glasgow, dirigida a Sa Majestat, perquè és sabut que fins i tot els independentistes més convençuts volen que ella sigui la cap del nou estat escocès. Sí que em va cridar l'atenció, tanmateix, els aplaudiments i crits d'alegria amb què els escocesos van rebre la delegació anglesa durant la seva desfilada per l'estadi.
No vaig poder evitar fer la comparació amb els països que alguna vegada van pertànyer a l'imperi espanyol. D'entrada, no hi ha una competició similar. Espanya competeix en els Jocs Mediterranis i els estats de l'Amèrica Llatina fan la seva en els Jocs Panamericans d'esquena a la península Ibèrica. El 1960 i el 1962, algun geni va voler fer uns Jocs Iberoamericans que van resultar un fracàs estrepitós. En canvi, els Jocs de la Francofonia se celebren cada quatre anys des de 1989 i tenen una bona salut. No és una casualitat que les dotzenes de països i territoris que alguna vegada van tenir relació o van formar part de la corona castellana avui dia no vulguin saber-ne res, a diferència dels de la Commonwealth, que mantenen una relació estreta amb l'exmetròpoli, en molts casos amb la reina com a cap d'estat. Tot i que en molts casos la independència es va obtenir de manera traumàtica i fins i tot violenta, Anglaterra ha sabut teixir un entramat de complicitats econòmiques, culturals i esportives. És probable que Escòcia voti a favor de la independència, però seguirà sent britànica.
