Els ‘pumas' redoblen l'aposta

Publicat el dilluns 29/07/13 al diari El 9 Esportiu

El rugbi argentí va viure l'any passat una fita històrica, en participar per primer cop al Campionat de Rugbi l'equivalent al Sis Nacions de l'hemisferi sud.

El país sud-americà viu el rugbi amb passió des que els anglesos que van anar-hi a construir la xarxa de ferrocarrils en el segle XIX van dur unes quantes pilotes ovalades a les seves maletes. El rugbi argentí va mantenir-se fidel a l'amateurisme, tot alimentant els millors equips europeus amb grans jugadors, fins que els organismes internacionals que regeixen l'esport van pressionar per tal que l'Argentina deixés de ser l'excepció a la regla. En aquest procés, l'ingrés al Campionat de Rugbi va ser una peça clau. La primera participació dels pumas es va saldar amb cinc derrotes i un empat contra els Sprinboks, però aquests resultats no reflecteixen el bon joc dels argentins, que van donar la cara en cada partit.

Per a l'edició 2013, els pumas volen fer les coses millor i assegurar-se que el primer triomf no trigarà a arribar. Per això han fitxat Graham Henry com a entrenador principal a temps complet. Henry va guanyar la copa del món amb Nova Zelanda i sap el pa que es dóna a l'elit del rugbi de l'hemisferi sud. També s'han assegurat el retorn del mític Felipe Contepomi, que encara té coses a dir.

Els pumas necessiten administrar millor els seus recursos, estirar tots els jugadors disponibles i prioritzar els partits que sí que poden guanyar. Les grans figures argentines del rugbi europeu, com ara Juan Hernández o Horacito Agulla, garantiran el joc col·lectiu de qualitat que els caracteritza, però també valdrà la pena posar l'ull a nous talents com ara Matías Díaz o Pablo Matera.

El rugbi internacional segueix amb expectació el creixement del rugbi argentí i la consolidació del seu pas al professionalisme. Per assegurar-se que no es perd l'interès, han posat una pastanaga molt interessant a la punta de la canya argentina: places per als millors equips argentins en un campionat Super Rugby ampliat a partir de l'any 2015!

Confirmat: la USAP té nou amo

Publicat el dilluns 22/07/13 al diari El 9 Esportiu

En aquests mes de l'any, amb l'estiu ben instal·lat, el més normal seria dedicar aquesta columna a opinar sobre la pobra imatge que va donar la USAP en el seu primer partit de pretemporada contra els bascos del Baiona.

Malauradament, no podem dedicar-nos a les qüestions purament esportives, perquè en el club perpinyanès s'estan produint moviments tel·lúrics molt intensos, que donaran com a resultat un club molt diferent al que estem acostumats. S'ha confirmat que l'empresari Françoise Rivière aconseguirà el 51% de les accions de la USAP i n'esdevindrà el president abans de tres setmanes. El nou home fort del club arriba després de convèncer els altres accionistes amb un pla que contempla una inversió de 10 milions d'euros en 5 anys, els primers 1,5 milions aquesta mateixa temporada.

Rivière és un empresari del totxo que s'ha fet d'or construint aparcaments. Va intentar entrar a la política municipal de Perpinyà però va fracassar. La capital rossellonesa bull amb rumors i anàlisi de la jugada de Rivière. Hi ha qui vincula l'actual operació amb la USAP amb una estratègia per guanyar visibilitat de cara a les legislatives franceses del 2017, en què aspiraria a ocupar un escó per la segona circumscripció electoral dels Pirineus Orientals.

No sóc un defensor de l'amateurisme que va ser el senyal d'identitat del rugbi fins fa pocs anys. Estic convençut que l'evolució i el creixement d'aquest esport passava pel salt al professionalisme. Ara bé, no sé si hagués donat suport a l'abandonament de l'amateurisme si hagués sabut que el professionalisme provocaria una deriva en el rugbi continental –el cas de les illes Britàniques és molt diferent– que portaria a l'aparició de milionaris que es queden amb els clubs per satisfer interessos que poc tenen a veure amb l'esport, i a aquesta espiral de pressupostos inflats que deixen fora de joc els clubs petits. Ja veurem què passa amb la nova USAP, però em vénen ganes d'avisar els argentins que facin marxa enrere amb el seu pas al professionalisme.

El mecenes que cobeja la USAP

Publicat el dilluns 15/07/13 al diari El 9 Esportiu

Si la marxa de l'icònic president Paul Goze ja va significar un petit daltabaix a Perpinyà, el que ara s'apropa pot arribar a esdevenir la tempesta perfecta.

El campionat francès de rugbi s'ha professionalitzat fins a nivells insospitats fa només una dècada. Els millors jugadors del món abandonen les lligues dels seus països i signen contractes milionaris amb els clubs del Top 14. Clubs com ara el Toló o el Tolosa van per la vida amb la butxaca foradara, gràcies a milionaris que busquen projecció amb l'esport o al patrocini de grans conglomerats, com ara Airbus.

Amb aquest panorama, clubs amb vocació de ser capdavanters però amb una estructura de club social de tota la vida, com ara la USAP, es troben en una situació molt complicada, bàsicament perquè no poden seguir el tren dels grans pel que fa a inversions i fitxatges. En aquest context, quan tot és a punt per a una nova temporada, ha irromput amb força a Perpinyà un personatge amb les butxaques plenes que assegura estar disposat a invertir deu milions d'euros en cinc anys al club de Perpinyà a canvi d'esdevenir-ne l'accionista majoritari i el president. L'inesperat mecenes es diu François Rivière. És un empresari vinculat a la construcció i al negoci dels aparcaments. També és conegut per un intent frustrat d'accedir a l'alcaldia de Perpinyà, en les eleccions de l'any 2009, quan va obtenir el 8% del vots.

Rivière assegura que té el suport d'un grup d'inversors, però l'actual president, Daniel Besson, no acaba de veure clar el projecte del mecenes, que, en acabar la seva trobada amb Besson per exposar-li les seves idees, va declarar a la premsa que estava preparat “per estendre un taló de centenars de milers d'euros avui mateix”, si el club acceptava la seva oferta.

Ja veurem què resultarà de tot plegat. De moment, el diari perpinyanès L'Indépendant ha assegurat que els altres accionistes de la USAP han manifestat “per unanimitat” la seva intenció d'acceptar l'oferiment de Rivière.

A Perpinyà, hi ha una certa eufòria, però els més veterans repeteixen allò d'“això és massa bo per ser veritat”.

La USAP vol tornar a Barcelona

Publicat el dilluns 08/07/13 al diari El 9 Esportiu

El nou president de la USAP de Perpinyà, Daniel Besson, vol continuar amb la política del seu predecessor, Paul Goze, i ha demanat a la lliga francesa, el Top 14, que el partit amb el Toló del 18 o el 19 d'abril del 2014 es deslocalitzi i es jugui a l'estadi olímpic Lluís Companys de Barcelona.

Podem suposar que l'autorització demanada no serà gens difícil d'aconseguir, car el president de la lliga de rugbi de França no és cap altre que Paul Goze, el pròcer usapista que va batallar contra propis i aliens per aconseguir que la USAP jugués a Barcelona els quarts de finals de la copa d'Europa, la Heineken Cup. En aquella primera ocasió, l'11 d'abril del 2011, els catalans van aconseguir un sonat triomf que va significar passar a semifinals.

Per assegurar-ne l'èxit, el Barça i la Federació Catalana de Rugbi es van implicar a fons, i l'esdeveniment va ser una autèntica festa del rugbi català.

En vista de l'èxit aconseguit, l'any següent es va repetir l'experiència, aquest cop contra l'etern rival, el Tolosa. La USAP estava fent una campanya molt irregular i els occitans estaven guanyant-ho tot, però l'efecte Barcelona va fer acte de presència i els catalans van fer un partit inoblidable, passant per l'adreçador un equip clarament superior. Malauradament, l'organització d'aquest segon partit no va ser tan bona com la primera. La data triada, el mes de setembre, no era la més adequada. El Barça no va implicar-se de la mateixa manera que en la primera ocasió, per raons molt comprensibles que ara no vénen al cas. Van assistir molts catalans del nord i molts occitans, però els catalans del sud no es van mobilitzar de la mateixa manera que en el primer partit.

Esperem que l'any vinent les coses es facin millor i que tornem a viure una festa del rugbi català. El rival no pot ser millor. És el campió d'Europa i té grans figures, incloent-hi el millor jugador del continent, l'anglès Jonny Wilkinson. Aquest cop, la data triada és la correcta, el mes d'abril. Esperem que els catalans arribin en un bon moment de forma.

Els Tuilagi: una nissaga de poder

Publicat el dilluns 07/07/13 al diari El 9 Esportiu

Que alci la mà qui no hagi bavejat veient el seu fill o la seva filla competint en qualsevol esport. Des dels més exaltats, que criden com hooligans en qualsevol partit infantil en què jugui el seu fill, fins als més continguts, que asseguren que són persones civilitzades però que, en realitat, es mosseguen la llengua per no començar a saltar i vociferar com energumens per una jugada decisiva del seu fill o de la seva filla. És igual si és futbol, tennis, bàsquet o handbol; tots somiem que el nostre petit esdevingui el nou Messi, Nadal, Gassol o Undargarin. Ep! Em penso que l'última comparació no ha estat gaire afortunada.

Sigui com sigui, imagineu-vos la satisfacció de veure un fill vostre triomfant en l'esport d'elit i competint amb la selecció nacional. Us ho podeu imaginar, oi? I si en comptes d'un fill, en fossin dos? Com es deu sentir el pare de Serena i Venus Williams? I si en fossin tres, o quatre, o cinc, o sis?

Poseu-vos en la pell del senyor Tuilagi, un samoà que ha vist com sis dels seus set fills arribaven al màxim nivell del rugbi mundial, triomfant amb la selecció i amb clubs europeus de primer ordre. Freddie, Henry, Alesana, Anitelia, Sanele Vavae i el caganiu Manu (20 anys menor que el més gran, Freddie) són els noms de la nissaga més poderosa que mai no ha conegut el rugbi mundial.

El rugbi és un esport en què han destacat unes quantes famílies il·lustres, com ara els Quinnell, els Lièvremont, els Ella o els Wallace. Els Tuilagi, però, superen en nombre i virtuts tots els altres. Els anglesos van aplicar la màxima que diu que si no els pots vèncer, almenys intenta fixar-ne algun i van nacionalitzar el petit Manu, que viu a Anglaterra des dels 13 anys, seguint un dels seus germans que triomfa als Tigres de Leicester. Ha brillat amb la sub-18 i amb la sub-20 i ara és un dels Lleons Britànics i Irlandesos que està de gira per Oceania.

El més proper a nosaltres és Henry, que des del 2007 empeny amb força a l'Aimé Giral, com a pal de paller del primer equip de la USAP de Perpinyà. Els Tuilagi són, sens dubte, una nissaga de poder.