Navata aposta pel rugbi català

Un dels aspectes més notables de les grans crisis com la que estem patint és que posa de manifest que al món hi ha persones de dues menes: les que ploren en un racó tot enyorant èpoques passades i les que planten cara i aprofiten les finestres d’oportunitat que ofereix la crisi.
Dies enrere vaig veure en acció un grup de gent que pertanyen al segon grup. Va ser a Navata, un municipi de l’Alt Empordà de poc mes d’un miler d’habitants. La selecció femenina de rugbi de Catalunya va jugar un amistós amb França Militar, un combinat format per integrants de les forces i cossos de seguretat de l’Estat francès. El resultat (49-0 a favor de les catalanes) és una anècdota que serveix per posar de manifest el gran nivell del rugbi femení al Principat.
La notícia de veritat era l’acte d’inauguració d’un magnific camp de rugbi de gespa natural, condicionat per l’Ajuntament de Navata amb un objectiu molt clar i concret: atreure equips professionals del rugbi europeu a fer estades de pretemporada, tot seguint les passes d’equips de futbol com ara el RCD Espanyol o el Vila-real. Precisament, el nou camp de rugbi és a la vora del de futbol que fan servir els equips de primera que vénen a concentrar-se a Torremirona, un complex de luxe situat al mateix terme municipal.
Un grup de valents, encapçalats per Jordi Córdoba, van convèncer l’equip de govern municipal de l’alcalde Jaume Homs que la situació geogràfica de Navata era ideal per atreure equips professionals de rugbi, sobretot si entenem que Catalunya no comença a la Jonquera sinó al castell de Salses. Han fet un camp de gespa natural i ja s’han signat convenis amb la Federació Catalana de Rugbi i amb el Comitè del País Català, del Rosselló, i el dia de l’amistós es van deixar veure directius de les seccions del FC Barcelona avaluant el magnífic estat de les instal·lacions. No cal dir que el suau clima mediterrani és un gran atractiu per a equips del Top14 francès i de les illes Britàniques, que ja han manifestat el seu interès per utilitzar Navata per fer-hi alguna estada. Bravo!


Publicat al diari El 9 Esportiu el dia 30 de gener de 2012

Tornarà la USAP a Barcelona?

L’arribada de milers de catalans del nord del país a Barcelona el 9 d’abril del 2011 per trobar-se amb uns altres milers de catalans del sud i emplenar l’estadi olímpic Lluís Companys va ser una fita històrica, una autèntica festa del rugbi català.
La victòria de la USAP i el passi a semifinals de la copa d’Europa va ser una simple anècdota, una excusa per consumar el retrobament de dues parts d’un mateix país que dos estats s’entesten a separar des de fa 350 anys. I, de passada, gaudir del millor esport col·lectiu de tots els que es fan i es desfan, amb un estadi ple i dos equips de primer nivell continental.
Els de Perpinyà feia temps que somiaven amb la conquesta de Barcelona, seguint els passos dels equips bascos del nord que cada any juguen al sud amb l’estadi ple. La copa d’Europa va ser l’excusa perfecta i van trobar complicitats en membres de la directiva del FC Barcelona, que al seu torn van haver de suar de valent per convèncer la resta de la junta de la necessitat de col·laborar-hi. Fa l’efecte que tot el que no sigui futbol (i una mica de bàsquet) no importa a ningú al Camp Nou. Tot i els entrebancs, el partit es va fer i va ser un èxit rotund. El sentit comú indica que enguany tot aniria molt mes rodat per tornar a jugar a Barcelona. Tanmateix, la meva xarxa secreta d’informants em diuen que enguany a Can Barça no estan gaire disposats a posar fil a l’agulla. La novetat del primer cop ja no hi és i es veu que els nord-catalans ho tenen més difícil a l’hora de trobar complicitats al sud per repetir la festa. Ja havien reservat un dels partits més interessants del campionat francès, amb el Tolosa, i la setmana vinent es pot materialitzar una altra ocasió encara més interessant: si la USAP venç l’Exeter anglès a domicili segellarà el passi a semifinals de la Challenge Cup europea, i res no faria més feliços els seguidors usapistes que tornar a Barcelona. El partit del 2011 no pot ser una excepció. La visita de la USAP a Barcelona s’ha de consolidar com un esdeveniment anyal que va més enllà d’una festa del rugbi català. És el retrobament nacional i cultural d’un país partit en dos. Confio que a Can Barça ho entendran.

Publicat al diari El 9 Esportiu de Catalunya del dia 16 de gener de 2012

Propòsits ovalats per a l’any 2012

Comença un nou any i els amants del rugbi encara tenim la bona boca que ens deixà la copa del món de Nova Zelanda. Sembla difícil que enguany es puguin superar les emocions del 2011, però hi ha bons motius per tenir-ne esperances, tant internacionalment com a casa.

És cert que hauran de passar quatre llargs anys per al proper mundial, però l’espera es farà més curta si pensem que la propera cita serà molt a prop, a Anglaterra. Més val que comencem a fer guardiola per anar a Twickenham!

Mentrestant, sempre ens quedarà el Sis Nacions, un torneig que es prepara per a una nova generació de jugadors que han de garantir l’emoció del millor rugbi continental.

A l’hemisferi sud, una gran novetat atorga un valor afegit superb a l’antic Tres Nacions: la incorporació dels pumas. El torneig ara es dirà Rugby Championship i oferirà partits més que interessants entre Nova Zelanda, Austràlia, Sud-àfrica i ara l’Argentina. El rugbi argentí consolida el seu camí al professionalisme i ens assegura moments de màxima emoció ovalada. Que Déu beneeixi Rojadirecta!

A casa nostra, el propòsit principal és la consolidació definitiva de la Santboiana en els primers llocs del rugbi estatal, tot obrint les portes per seguir els passos de la Vila al rugbi europeu. Que el rei mag gal·lès segueixi acompanyant el club degà de Catalunya!

Al nord del país, esperem que la tramuntana esvaeixi els núvols que des de fa mesos fan la guitza a l’Aimé Giral. La USAP no ha sabut pair la marxa a Itàlia del seu entrenador de més èxit, Jacques Brunel. D’ençà de la seva partida, els catalans són al Dragon Khan, alternant victòries contundents amb derrotes humiliants. El seu successor ja ha estat sacrificat pel president Goze i l’aposta guardiolista per homes de la casa no sembla donar resultats. Hi ha un as a la màniga, però. Es diu Marc Lièvremont, responsable del segon lloc de França a Nova Zelanda i fill d’Argelers de la Marenda. Un vell conegut de la USAP que pot esdevenir el seu salvador. Amén.

Publicat el dia 2 de gener de 2012 al diari El 9 Esportiu de Catalunya