La HCup, més enllà dels diners

Publicat el dilluns 30/09/13 al diari El 9 Esportiu

A finals del segle XIX, una discussió de diners va generar un cisma en el rugbi que encara dura. Els clubs del nord d'Anglaterra, obrer i industrial, volien una compensació monetària per les hores de treball que els seus jugadors perdien per entrenar i competir. Els clubs del sud, més ric i aristocràtic, consideraven una grolleria barrejar els diners amb aquest esport de cavallers. Així van sorgir el rugbi de 15 i el rugbi de 13, una divisió que dura fins als nostres dies.

Poc més d'un segle després, sembla que els diners amenacen amb provocar una nova tempesta en el rugbi europeu, fins al punt de fer perillar la màxima competició europea, la Heineken Cup (HCup). Aquesta copa d'Europa de rugbi genera ingressos milionaris i sembla que els clubs anglesos i francesos no estan conformes amb la seva porció del pastís.

Tanmateix, hi ha raons més profundes que expliquen la crisi de la HCup. Els clubs anglesos i francesos han de lluitar en lligues altament competitives en què el risc de perdre la categoria és una amenaça constant. Els equips escocesos i italians, per contra, juguen la lliga cèltica, tancada i sense ascensos ni descensos, i tenen reservades quatre places a la HCup passi el que passi. Anglesos i francesos diuen que ja n'hi ha prou d'aquest color, i els equips celtes responen que ells han hagut de fer durant anys (i encara fan) una tasca no reconeguda d'ajudar a millorar el nivell del rugbi italià, la qual cosa ha eixamplat les fronteres de l'esport a Europa i ha atret nous patrocinadors i ingressos. I asseguren que una nova competició només per a anglesos i francesos els portaria a la ruïna.

Sembla que no hi haurà HCup enguany, però el que segur no hi haurà és una nova competició francoanglesa, perquè s'hi oposarà la RFU, la FFR, i si convé, l'ONU i l'FMI.

Si fa 120 anys els diners van dividir el rugbi, avui evitaran un nou cisma. Hi ha molts quartos en joc perquè tot se'n vagi en orris. Hi haurà una negociació molt dura i molt treballada, però m'atreveixo a pronosticar que enguany tornarem a gaudir de la HCup.

Del nord al sud sense fronteres

Publicat el dilluns 23/09/13 al diari El 9 Esportiu

L'esport ha estat un dels elements que més han contribuït a esborrar les fronteres entre el nord i el sud de Catalunya. Particularment, l'USAP de Perpinyà atrau cada cop més catalans del sud, que pugen periòdicament a la capital del Rosselló per gaudir del millor rugbi, d'un nivell molt superior al que veiem aquí al sud del país. El Barça de futbol ha provocat la mateixa atracció. Cada cop hi ha més fans blaugrana entre la població nord-catalana, que han gaudit amb els triomfs dels darrers anys.

Aquesta contribució de l'esport l'he pogut copsar de primera mà fa pocs dies, quan un jugador del primer equip de l'USAP que enguany s'ha retirat em va trucar per explicar-me que havia decidit estudiar una especialitat vinculada a l'esport, per orientar la seva nova vida lluny dels terrenys de joc. Es dóna el cas que els estudis que vol seguir un dels campions de França del 2009 no són presents a Perpinyà, per la qual cosa es veu obligat a trobar una ciutat propera on cursar-los.

Fa cinc o deu anys, la tendència natural de qualsevol persona en la seva situació hauria estat enfilar cap a Montpeller o Tolosa de Llenguadoc, o directament anar-se'n a París. Tot i el menyspreu històric de França cap a la Catalunya del Nord, els segles d'assimilació cultural pesen molt i molt.

Tanmateix, l'any 2013, el jugador de rugbi professional que acaba de retirar-se ha mirat cap al sud amb tota naturalitat. Ha llogat un pis a Girona i estudiarà aquí l'especialitat esportiva triada. Girona és només a una hora en cotxe de Perpinyà, sense passos ni controls fronterers. El que abans ni tan sols es considerava com una opció ha esdevingut l'alternativa més viable. No és un cas aïllat. Va ser un altre esdeveniment esportiu (els Jocs Olímpics de 1992) el que va fer redescobrir als catalans de nord la part del país al sud dels Pirineus. Avui, la perspectiva d'una Catalunya independent es percep amb esperança des del punt de vista cultural, econòmic i social. Un estat català potent i en creixement segurament beneficiarà també els catalans del nord.

L'esperit amateur del rugbi

Publicat el dilluns 16/09/13 al diari El 9 Esportiu

Dies enrere, Lluís Simon explicava a les pàgines d'aquest diari com la UE Santboiana s'adaptava a una nova realitat sense la casa SEAT com a patrocinador principal. El que en un altre club esportiu hauria significat un daltabaix que hauria amenaçat la mateixa supervivència de la institució (quants equips de diverses disciplines no hem vist desaparèixer de la nit al dia al nostre país després de la fugida del patrocinador principal o un mecenes milionari?), a Sant Boi és una oportunitat d'aplicar allò tan català de fer de la necessitat virtut.

La UE Santboiana va perdre ahir el seu primer partit de la temporada, però va demostrar que està sencera i disposada a plantar cara. Amb imaginació i amb aquell esperit amateur que sortosament perviu en el rugbi, el club degà del sud dels Pirineus encara donarà moltes alegries a l'esport català.

Aquesta pinya que sol fer la família del rugbi ha mig torçat el braç dels genis del màrqueting de la USAP de Perpinyà, que van decidir reemplaçar el tradicional cant Els hi fotrem de Jordi Barre per una cançó de Lenny Kravitz de fa més de 20 anys, que sona cada cop que l'equip fa un assaig. La família del rugbi català va decidir passar olímpicament dels altaveus de l'estadi i continuar cantant festivament Els hi fotrem. Aquest cap de setmana, el club va mig rendir-se i ara la mítica cançó de Barre sona completa a la megafonia de l'Aimé Giral en finalitzar el partit.

No voldria acabar la columna d'aquesta setmana fent una mica d'autopromoció, perquè les prediccions del passat dilluns sobre els pumas, els nouvinguts al professionalisme, van estar a punt de fer-se realitat abans de temps aquest dissabte proppassat, quan els argentins gairebé van obtenir el seu primer triomf al Campionat de Rugbi en la seva visita a Austràlia (14-13). Veure els australians tancats al seu camp defensant el resultat a la desesperada ha estat un magnífic preludi del que ens espera d'aquí a pocs dies, quan els All Blacks de Nova Zelanda viatgin a La Plata per jugar de visitants amb els pumas. Un partit que promet!

Els Pumas ja mosseguen

Publicat el dilluns 09/09/13 al diari El 9 Esportiu

En el món del rugbi tothom donava per descomptat que la selecció argentina, d'aquí a uns quants anys, aconseguiria un rodatge i una experiència prou àmplia per poder plantar cara a les potències de rugbi de l'hemisferi sud. L'any passat, els Pumas es van afegir al torneig de les Tres Nacions, que va passar a anomenar-se Rugby Championship, amb quatre integrants: Nova Zelanda, Austràlia, Sud-àfrica i l'Argentina.

Tots esperàvem una evolució semblant a la dels italians a incorporar-se al Sis Nacions, l'equivalent del rugbi de seleccions europeu. Itàlia va haver de menjar molts anys amb cullera de fusta fins a assolir un nivell acceptable i plantar cara amb una mica de dignitat als equips de les illes Britàniques o a França. Curiosament, la incorporació de jugadors argentins nacionalitzats va contribuir decididament a la millor del rugbi italià.

Ara bé, en el cas dels Pumas, l'aprenentatge ha anat molt més ràpid. Ja en la seva primera participació va arrencar un empat contra la selecció sud-africana en un partit que se li va escapar de les mans per poc.

És cert que els Pumas encara no han guanyat cap partit en el Rugby Championship, però la seva manera de jugar i la voluntat de plantar cara sigui qui sigui el rival han fet dels sud-americans la nineta dels ulls del rugbi mundial. Qui hauria dit que després de la jornada 3 de l'edició d'enguany del campionat l'Argentina ja hauria sumat un punt i estaria per sobre d'Austràlia en la classificació?

Aquest dissabte proppassat, al Waikato Stadium, a Hamilton, Nova Zelanda, els 28.500 neozelandesos que van assistir al partit van quedar corglaçats quan els Pumas es van col·locar 0-7 en els primers minuts del partit. Més tard, la superioritat dels All Blacks, liderats per un enorme Dan Carter, i la potència de la seva melé van posar les coses a lloc, però els argentins es van acostar a menys de cinc punts en diverses ocasions. El marcador final 28-13 pot semblar molt contundent, però la sensació generalitzada entre els espectadors i els periodistes especialitzats va ser que el partit no va ser un passeig militar, i que els Pumes estan prou madurs per aconseguir ben aviat el seu primer triomf en el Rugby Championship.

Reserveu-vos el dissabte 28 de setembre en les vostres agendes. Els All Blacks hauran de fer mitja volta al món per tornar a enfrontar-se amb els Pumas a l'estadi de la ciutat de La Plata. Sura en l'ambient del rugbi argentí una sensació creixent d'autoconfiança que fa que cada cop més gent cregui que aquest partit pot esdevenir una fita en la història del rugbi local, quan els Pumas guanyin per primer cop el millor combinat nacional del món, el de Nova Zelanda. Els Pumas s'hi deixaran la pell davant la seva afició. Si us agrada el rugbi, no us perdeu aquest partit!

El rugbi com a exemple d'igualtat

Publicat el dilluns 2/09/13 al diari El 9 Esportiu

Aquest dissabte proppassat, la catedral del rugbi gal·lès ha estat l'escenari d'un espectacle diferent al que brinda regularment amb la pilota ovalada de protagonista. Rihanna, Bruce Springsteen o Christina Aguilera són alguns dels artistes de primer nivell mundial que han inclòs el Millenium Stadium de Cardiff en les seves gires d'enguany, però, el 31 d'agost, el protagonisme va ser per al Mardi Gras, el festival anual per la diversitat i la igualtat de la comunitat LGBT gal·lesa, que per primer cop va abandonar la seva localització habitual, el veí Copper's Field.

Segurament, en aquests moments de la civilització, no sorprendria a ningú que un esdeveniment similar tingués lloc al Camp Nou, per exemple, però potser sí que hauríem de prendre nota i aprendre del nivell de compromís de l'esport gal·lès amb la comunitat LGBT del seu país. D'entrada, la federació gal·lesa de rugbi, propietària de l'estadi, va bolcar-se de ple amb els actes programats, que van incloure una zona de rugbi on es van organitzar jocs i activitats per atraure la comunitat LGBT a l'esport. Més de 20.000 persones van gaudir de valent amb la programació de música en directe, atraccions de fira, un cabaret a l'aire lliure i fins i tot una zona d'activitats familiars.

El compromís del rugbi amb la igualtat i la diversitat no és nou. De fet, un dels padrins del Mardi Gras de dissabte passat va ser Nigel Owen, un dels àrbitres més destacats del rugbi europeu, habitual de partits internacionals, incloent-hi la copa d'Europa i els mundials de l'especialitat.

Owens va fer pública la seva homosexualitat el 2007 i res no va canviar en el desenvolupament de la seva carrera professional, la qual cosa diu molt del nivell de maduresa del rugbi. Les reaccions a la sortida de l'armari de Owen van ser en general positives i no es van registrar actes d'homofòbia en cap dels partits que ha arbitrat des d'aleshores. Owen és també una estrella de la televisió, ja que presenta el programa esportiu Jonathan al costat del mític exjugador Jonathan Davies, una de les tertúlies televisives més populars de la televisió en llengua gal·lesa.

Estan el futbol i altres esports massius preparats per a aquests nivells de normalitat? Com reaccionarien les aficions dels diferents equips davant un àrbitre obertament homosexual? Estan les diferents federacions estatals, la UEFA i la FIFA preparades per fer un pas en favor de la igualtat i la diversitat com el que acaba de fer la federació gal·lesa de rugbi?

Malauradament, la discriminació i les fòbies a la diferència encara són ben presents en molts àmbits de la nostra societat, no només en el terreny de l'esport. Encara cal molta pedagogia i molts gestos positius com el del rugbi gal·lès, que el passat dissabte va donar un exemple a tot el món.