El XIII és un altre món

Publicat el dilluns 28/10/13 al diari El 9 Esportiu

El cap de setmana proppassat, va començar el mundial de rugbi de tretze que es disputa a Anglaterra i Gal·les. Qui segueixi el món del rugbi però sigui més aficionat al rugbi de quinze, el més difós a l'Europa continental, segurament quedarà molt sorprès de saber el resultat dels dos primers partits d'aquesta copa del món. Qualsevol fan del rugbi que acostumi a seguir el Sis Nacions, per exemple, quedaria molt sorprès de saber, per exemple, que Itàlia va derrotar Gal·les per 32 a 16! I que, a més a més, va fer-ho amb un joc contundent, sense pal·liatius. El cas italià és molt significatiu, perquè també en el cas del rugbi de tretze tira de la seva diàspora per construir una selecció competitiva. Si en el rugbi de quinze són els argentins d'origen italià els que aporten aquell plus de competitivitat i qualitat per plantar cara als grans del continent (el gran Castrogiovanni n'és l'exemple paradigmàtic), en el cas del rugbi de tretze han anat a pescar talents en la forta immigració italiana a Austràlia i Nova Zelanda. Per això, no sorprèn que tots els cognoms de la selecció siguin italians (Mantellato, Tedesco, Centrone o Minichiello) però els noms siguin Josh, James, Chris o Mark.

L'altre partit inaugural també va acabar amb sorpresa. Els inventors del joc i coamfitrions, els anglesos, es van veure superats pels australians. Com en el cas italià, la diàspora mana. Van ser els obrers del nord d'Anglaterra emigrats que van portar el rugbi de tretze a Austràlia, que avui és la primera potència mundial d'aquest esport.

Diumenge, vam viure amb expectació el debut de França contra Papua Nova Guinea, sobretot per la presència destacada de catalans com ara Bosc, Escare o Pélissier. Va ser el partit inaugural del grup B del mundial i, tot i el marcador final ben eixut a favor de la selecció gal·la (8 a 9), la veritat és que va ser un partit emocionant, amb una gran actuació del capità Tomàs Bosc, que va fer l'únic assaig francès, més una conversió i un penal. El matx va tenir un final d'infart. Amb el marcador clavat en 8-8, Barthau va sorprendre amb un drop (que en el rugbi de XIII només val un punt), atorgant l'avantatge mínim a la seva selecció, la francesa. Els papús van tenir la victòria a tocar, però van fallar un penal a tres minuts del final.

Un mundial al costat de casa

Publicat el dilluns 21/10/13 al diari El 9 Esportiu

El rugbi de 13 és una escissió del rugbi nascuda al nord obrer d'Anglaterra com a resposta a la negativa dels clubs del sud a compensar econòmicament les hores dedicades a l'esport pels treballadors de les fàbriques.

L'emigració va dur el rugbi de 13 a Austràlia, on va esdevenir l'esport més popular del país. Un segle més tard, el magnat dels mitjans de comunicació Rupert Murdoch va fer-se amb el control dels drets d'emissió televisiva del rugbi de 13 i va imposar una sèrie de canvis en el reglament per augmentar l'espectacularitat del joc, que van transformar-lo en un esport summament atractiu, àgil, plàstic i competitiu.

La propera setmana, comença el mundial de rugbi de 13, organitzat conjuntament per Anglaterra i Gal·les. Catorze seleccions de països d'Amèrica, Europa i Oceania competiran per guanyar la copa del món. Per ampliar la difusió i el coneixement del rugbi de 13, la federació internacional va decidir disputar un parell de partits fora dels països organitzadors, concretament en territoris on aquesta modalitat té molt predicament. L'1 de novembre, es diputarà un Nova Zelanda-França al Parc dels Esports d'Avinyó, i l'11 de novembre, es jugarà un França-Samoa a Perpinyà. La Catalunya del Nord té una tradició gairebé centenària en aquesta modalitat del rugbi. És de sobres conegut que hi ha un gran equip de rugbi de 13, els Dragons Catalans de Perpinyà, que fan un paper destacadíssim a la Superleague anglesa.

No passa cada dia que es jugui un partit d'un mundial (de qualsevol esport) en territori català. És una oportunitat única per veure rugbi de 13 del màxim nivell, a una hora de Girona i dues de Barcelona. El jugador més destacat de la selecció francesa és el català Tomàs Bosc, castigat per les lesions, però que actualment brilla com a capità dels Dragons Catalans. També cal seguir amb atenció un altre català, Eloi Pelissier, que amb només 21 anys s'ha guanyat la titularitat als Dragons i debutarà amb la selecció absoluta gal·la en aquesta copa del món. Per poc que pugueu, pugeu a Perpinyà a veure aquest partit.

Brindem per la copa Heineken 2013

Publicat el dilluns 14/10/13 al diari El 9 Esportiu

Sembla que els ànims s'han calmat en el rugbi europeu (com vaticinàvem en aquesta columna fa un parell de setmanes) i la copa d'Europa de l'especialitat ha començat la seva edició 2013 amb molta intensitat.

Els representants catalans van començar amb mal peu, amb una derrota contra el Gloucester, però deixant un bon sabor de boca. Fins i tot el ganxoHook es va permetre el luxe d'anotar un assaig en el minut 1 del partit.

Per a sorpreses, però, la plantofada que va rebre el totpoderós Munster irlandès a Escòcia, en el mateix grup dels catalans. L'Edimburg va clavar-li un 29-23 per tota la cara.

Si fem una ullada a com arriben els diferents equips a aquesta edició de la copa Heineken, no fa falta ser Sandro Rey per veure que els equips del continent continuen tenint un lleuger avantatge sobre els de les illes Britàniques. Sense anar més lluny, els vigents campions, els occitans del Toló, van apallissar el Glasgow escocès per 51-28.

I els catalans? N'hi haurà prou amb la inversió milionària del nou amo? Encara és aviat per dir-ho, però jo, que sóc optimista de mena, enguany posaré unes quantes fitxes a la casella de la USAP. Crec que ha aconseguit un equip compacte que és a prop d'arribar a una velocitat de creuer que li permeti jugar d'igual a igual amb els grans del Top 14 i de la copa Heineken.

La copa d'Europa és l'hàbitat natural de la USAP de Perpinyà. El proper diumenge, pocs minuts abans de les dues de la tarda, els catalans rebran a casa els escocesos de l'Edimburg, els mateixos que van sorprendre tothom en derrotar el Munster.

Un cop més, tindrem l'oportunitat de veure el millor rugbi del continent a pocs minuts de casa. Si us agraden els esports col·lectius, no deixeu passar aquesta magnífica oportunitat. Catalans i escocesos estem units per la voluntat de decidir lliurement el nostre futur. També estem units per la pilota ovalada. Anem a la capital del Rosselló diumenge vinent i celebrem-ho tots plegats.

Deixeu viatjar Messi i Mascherano!

Publicat el dilluns 6/10/13 al diari El 9 Esportiu

E s veu que el Barça està fent mans i mànigues per impedir que Messi i Mascherano, tots dos lesionats, viatgin a l'Argentina amb motiu dels partits de seleccions de les eliminatòries del mundial 2014.

Alejandro Sabella, seleccionador argentí, va convocar tots dos jugadors, tot i les lesions, i va donar un motiu molt clar: els vol per fer pinya, per crear equip, team building que dirien els nord-americans.

Aquí, tothom es va posar les mans al cap. Com pot ser que els convoqui si estan lesionats! Si l'Argentina ja té plaça assegurada al mundial del Brasil! Per què Sabella no els deixa en pau aBarcelona, per tal que es recuperin aviat? Com pot ser tan insensible per sotmetre'ls als terribles vols interoceànics que duren hores i hores, només per mirar el partit des de la banqueta? Això no es pot permitir, que diria l'expresident Núñez.

Què voleu que us digui? Jo entenc perfectament el plantejament del seleccionador argentí. D'entrada, no em sembla una tortura gaire sàdica fer volar Messi i Mascherano en primeríssima classe amb hostesses sempre atentes que la copa de xampany no es buidi. De fet, les hores de vol seran hores de descans, ideals per a la recuperació de les lesions. De fet, tots hem vist a la tele que Messi s'ho passa d'allò més bé als vols, jugant amb pilotes de futbol i de bàsquet amb Kobe Bryant.

D'altra banda, cal entendre que per a l'Argentina el mundial del Brasil és d'una importància extraordinària. La rivalitat entre argentins i brasilers al futbol és molt intensa, quasi llegendària, i els primers somien a guanyar el seu tercer mundial a Maracaná, amb Leo Messi de capità. Per això, Sabella i l'AFA no deixaran passar cap oportunitat d'aprofundir l'esperit de grup d'una colla de jugadors escampats a tort i a dret, a cada racó del món. Per això em sembla més que raonable que vulguin comptar amb dues de les seves màximes figures, Messi i Mascherano, encara que només sigui per fer la roda abraçats al vestidor amb la resta de companys, abans de saltar al camp.

Sí, ja ho sé, que és el Barça qui paga les nòmines astronòmiques de Messi, de Mascherano i de tots els altres jugadors, i que les federacions s'aprofiten de la seva posició dominant en el món del futbol per estirar els jugadors d'una manera exagerada, però les regles del joc són aquestes. I no ens enganyem, tots els jugadors s'estimen molts els clubs on militen, però als que poden defensar els colors del seu país (quelcom que els esportistes catalans dels esports majoritaris de moment no poden fer, malauradament) el que els fa més il·lusió, tant des del punt de vista professional com del personal, és guanyar amb les seves seleccions nacionals. O sigui que, si us plau, deixeu viatjar Messi i Marcherano a l'Argentina!