Elogi de l'àrbitre de vídeo

Final de la Champions. Minut 91. Sembla que l’empat a 0 no es desfarà i que s’haurà de jugar temps addicional i penals. Però no! Un contracop inesperat acaba amb un davanter que dribla el porter i xuta a porteria buida. La pilota sembla entrar entre el tres pals quan un defensa arriba com un esperitat i, tot estirant la cama com si fos de goma, en desvia la trajectòria.

Els 90.000 espectador queden corglaçats durant una mil·lèsima de segon i immediatament l’estadi es divideix en dos bàndols. L’un esclata en joia celebrant el gol. L’altre s’esgargamella reclamant que la pilota no ha creuat completament la línia de gol. Els jugadors d’ambdós equips rodegen l’arbitre per exigir que convalidi el gol o l’anul·li, segons el cas.

Aleshores, l’àrbitre atura les reclamacions amb un toc de xiulet que tots els jugadors acaten instantàniament i dibuixa en l’aire amb les mans una pantalla de televisió imaginària. Dins d’un recinte aïllat de l’estadi especialment habilitat, un senyor, anomenat àrbitre de vídeo, es pren tot el temps necessari per estudiar amb cura les repeticions de les càmeres que han captat de la jugada polèmica. Quan està plenament convençut, emet el seu veredicte i el comunica pel sistema tancat de comunicació entre els àrbitres i els jutges de línia. A continuació, l’àrbitre principal xiula i assenyala el centre del camp. Ja no hi ha cap dubte que el gol ha estat perfectament legal i vàlid. Mig estadi ho celebra i l’altre mig es lamenta.

Aquesta situació que en el futbol és ciència ficció, és el pa de cada dia en el rugbi. Què impedeix a la UEFA o la FIFA adoptar el sistema d’arbitre de vídeo a les seves competicions? No hi ha cap argument raonable que ho impedeixi. Ans al contrari, la resistència a fer aquest pas imprescindible no fa més que estendre les sospites de corrupció i manipulació en el món del futbol. Quantes discussions de cafè, quantes declaracions impertinents dels entrenadors a les rodes de premsa, quantes polèmiques no ens estalviaríem amb aquest sistema transparent i cristal·lí?

Publicat el dilluns 30 d'abril de 2012 al diari El 9 Esportiu de Catalunya

Ferro i Dragons

A pocs dies de la diada de Sant Jordi, el títol d’aquesta columna sembla molt escaient. No parlem, però, ni del ferro de l’espasa del sant patró de Catalunya ni del drac que es cruspia el jovent de Montblanc.
Ferro! és el crit de guerra de la Unió Esportiva Santboiana, que ahir va acabar la fase regular de la divisió d’honor espanyola. És cert que van perdre amb contundència en terres alacantines davant la Vila Joiosa, però el que compta és que han acabat davant en la classificació, en un més que meritori tercer lloc. Per només dos punts han quedat sense el premi reservat als dos primers, de passar directament a les semifinals del play-off, però almenys podran jugar a casa el partit únic de quarts de final contra els bascos del Getxo. Els amants del rugbi d’aquest país tenim el deure moral de ser a l’estadi Baldiri Aleu per donar suport a un equip que es mereix guanyar el títol espanyol i jugar a Europa la temporada vinent.
D’altra banda, quan parlem de Dragons al títol, ens referim a l’equip de rugbi de tretze de Perpinyà, que continua fent una temporada per emmarcar tant a la Super League com a la Challenge Cup angleses. Ahir van sortir airosos d’un desafiament molt complicat contra el Hull RK a domicili. Amb un ajustat 18-20 van aconseguir el bitllet per als vuitens de final de la Challenge. Els catalans, que s’han consolidat sota la batuta de Trent Robinson, estan fent els deures per repetir la gesta del 2007, quan la Banda de la Reina va fer sonar Els Segadors davant 80.000 espectadors a la final de Wembley. Aleshores van perdre, però van fer història per al rugbi català. Enguany poden superar aquell llistó.
Ens queden uns mots per celebrar el triomf de la USAP contra el Tolosa, divendres proppassat a Perpinyà. Si els catalans necessitaven quelcom per assegurar la salvació i allunyar el fantasma del descens, era precisament una victòria de prestigi davant l’etern rival, que lidera la classificació del Top 14 francès. La temporada vinent veurem una USAP renovada, amb nou cos tècnic i amb fitxatges de renom. El 2009 van tocar el cel amb les mans, ara toca tornar-hi. Sempre endavant!

Publicat el dilluns 16 d'abril de 2012 al diari El 9 Esportiu.

Apoteosi catalana a Perpinyà

Si es compleix en el lector la cada cop més comuna condició de català i aficionat al rugbi, aquest dissabte ha estat una ocasió magnífica per anar a Perpinyà, la capital de la Catalunya del Nord i tornar-ne amb les piles ben carregades.
Al migdia, l’equip de rugbi més important del país, la USAP, es jugava la permanència contra els bascos del Baiona. Un estadi Aimé Giral ple de senyeres, com sempre. L’Estaca corejada per milers de seguidors per donar la benvinguda als jugadors quan surten al camp. Un resultat rodó: 47-9 per als locals, amb bonus ofensiu inclòs. A quatre partits del final del campionat, la USAP té 6 punts d’avantatge de les posicions de descens. Ara tot és a les seves mans.
Mentrestant, al centre de la ciutat, al peu del Castellet, més de 7.000 persones es reunien per enregistrar un lipdub en defensa de la llengua, al so d’una magnífica versió del Parlem català del venerat Jordi Barre. La mobilització ciutadana va ser tan massiva que es va establir un rècord mundial. Fins i tot els óssos de Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans i Arles de Tec van fer acte de presència! La piulada del polifacètic Aleix Renyé resumeix l’esperit de la jornada: “Cantar en català un dia està bé; parlar-lo cada dia, molt millor.”
A la tarda, els Dragons Catalans, l’equip català de rugbi a 13 que té Els Segadors per himne oficial i competeix a la Super League anglesa, destrossava els Vikings amb un demolidor 76-6 que consolida dels dracs en el top 5 de la competició de rugbi a 13 més important del continent. Com la USAP, els Dragons fan de la seva catalanitat un senyal d’identitat que exhibeixen amb orgull arreu d’Europa. Ambdós clubs van implicar-se activament en la difusió prèvia del lipdub pel català. Us recomano fer una cerca a YouTube amb “lipdub + USAP” i “lipdub + Dragons”.
No vull acabar aquesta columna sense felicitar la Santboiana, que manté intactes les possibilitats de disputar directament les semifinals de la divisió d’honor espanyola. Ferro!

Publicat el dilluns 2 d'abril de 2012 al diari El 9 Esportiu de Catalunya