Res no atura els gal·lesos

Estem gaudint de les millors setmanes de l’any, les del Sis Nacions. Hi ha bon rugbi en l’àmbit local, a la divisió d’honor espanyola, al top 14 francès, però res no es pot comparar amb el torneig que reuneix el millor rugbi de seleccions europeu. Ni tan sols el mundial de l’especialitat produeix la sobredosi d’emocions que allibera el Sis Nacions partit rere partit.
Aquest cap de setmana hem pogut gaudir de gran partits. Els italians continuen la seva progressió ascendent, fruit d’una estratègia iniciada ja fa més d’una dècada, que està donant excel·lents resultats. Dissabte van plantar cara als irlandesos durant la primera part del partit, però van ser massacrats en la segona. Quin joc més alegre, atrevit i contundent que van exhibir els jugadors de l’illa maragda! Temps al temps, però. L’exusapista Brunel està fent una gran feina i no trigarem a veure Itàlia lluitant per coses importants.
França, per la seva banda, segueix amb el seu joc gris i avorrit, però altament efectiu, com van poder comprovar els escocesos ahir a Murreyfield.
Ara bé, el partit de la jornada va ser sense dubte l’Anglaterra-Gal·les. Quin esport pot aconseguir que un partit sigui apassionant, divertit, emocionant i et mantingui clavat davant la tele tot i no fer cap marca durant més d’una hora? Només el de la pilota ovalada, el rugbi. Quin desplegament físic el dels gal·lesos, amb atacs de fins a 21 fases! I quin ofici el dels anglesos, que no perden mai la flegma. Quins minuts finals sensacionals, amb un assaig gal·lès del murri Williams, que va deixar corglaçats els 82.000 espectadors de la catedral del rugbi anglès, l’estadi de Twickenham! Com en el guió de la millor pel·lícula de suspens, els anglesos van aconseguir arribar a la línia de marca gal·lesa quan faltaven pocs segons per al final, però l’arbitre va haver de recórrer al jutge de vídeo per esclarir si l’assaig era legal o no. Encara se’m posa la pell de gallina de pensar en un àrbitre dempeus, tot sol davant desenes de milers d’aficionats anglesos contenint l’alè, esperant la decisió final. L’assaig no va ser validat i el partit va anar a l’etern rival, davant dels seus nassos. Gal·les va llençat i invicte cap al triomf, però encara veurem uns quants partit memorables.



Publicat el dia 27 de febrer de 2012 al diari El 9 Esportiu

Cymru am byth!

Quin gran esport és el rugbi! L’edició 2012 del torneig de les Sis Nacions ja rutlla a tot gas i ens regala actuacions memorables plenes d’emoció i èpica esportiva.
No cal ser un entès per gaudir d’un matx del Sis Nacions. De fet, és ben difícil ser un expert en un esport amb un reglament de 196 pàgines, però no cal. Fins i tot sense saber-ne les regles és impossible no emocionar-se amb segons quines defenses aferrissades o segons quines carreres heroiques acabades en assajos estratosfèrics.
Tampoc no cal saber idiomes per entendre a quina de les sis nacions dedico aquesta columna, pel seu gran joc, físic, directe, demolidor. Una selecció que de moment ja ha passat per la pedra dos grans rivals: Irlanda i Escòcia, poca broma. Cymru am byth (Gal·les per sempre) proclama el lema nacional del país. Com no admirar un país que té el doble de parlants joves que de vells de la seva llengua pròpia? El País de Gal·les és tan petit que hi deu haver pocs cognoms. El seleccionador gal·lès gairebé pot formar equip només cridant al camp els Davies, Jones i Williams! No és meravellós que una de les estrelles de l’equip és digui Halfpenny, que podríem traduir (amb permís de Màrius Serra) per Mitjapela? Per cert, ahir en Mitjapela va fer una actuació fantàstica, anotant 22 dels 27 punts del triomf del seu equip davant Escòcia. Salmond pot anar per davant pel que fa al procés d’autodeterminació, però pel que fa al rugbi, el drac gal·lès va donar una gran lliçó als sequaços de Bravehart.
No us perdeu el partidàs del 25 de febrer a Twickenham entre Anglaterra i Gal·les. Una victòria dels visitants els llençaria de ple cap a un títol que no guanya des del 2008.
Per cert, això de Sis Nacions és una denominació incorrecta. Com defensa la periodista nord-catalana Laura Bertran, seria més encertat parlar del torneig de quatre nacions (Anglaterra, Irlanda, Gal·les, Escòcia) i dos estats (França i Itàlia). Les coses clares i la xocolata espessa.


Publicat al diari El 9 Esportiu el dilluns 13 de febrer de 2012