Quins dies més intensos que estem vivint els aficionats al rugbi. Passa cada quatre anys, quan se celebra un mundial: ens sembla que l’esport de l’ovalada deixa de ser minoritari i torna al lloc que li correspon per dret propi. El miratge s’acaba tan bon punt finalitza la copa del món, però és igual, en gaudirem mentre duri!
El mundial de Nova Zelanda ja ha agafat velocitat de creuer, tot regalant-nos partits emocionants com ara el triomf de l’Argentina contra Escòcia per només un punt de diferència. Hem de sumar-hi la divisió d’honor espanyola, el Top14 francès i la Super League anglesa (ja sabeu que els millors equips del país juguen en lligues estrangeres). Encara més, fins i tot hem pogut veure amb fascinació com el Telenotícies dedicava uns quants minuts a la UE Santboiana i com el canal Esport3 emetia un interessant reportatge de gairebé mitja hora per explicar com s’encara l’equip a la nova temporada. Un molt bon senyal que cal aplaudir, perquè la UE Santboiana està fent un esforç enorme que mereix un seguiment adient dels mitjans. Per cert, ahir va debutar a casa en la divisió d’honor i va refer-se de la injusta derrota de la setmana passada amb un treballat triomf contra l’Ordizia (23-17). Ferro!
Per la seva banda, divendres la USAP va obtenir un triomf fonamental a Biarritz per encarrilar amb bon peu la nova temporada del Top14 (24-29).
La nota negativa la van donar els Dragons Catalans de rugbi de XIII. Van ser apallissats pel Wigan (44-0) en la semifinal preliminar de la Super League anglesa. Enguany no tornarem a gaudir d’aquell moment màgic quan els catalans van arribar a la final el 2008 i Els segadors –que és l’himne dels Dragons– va ser executat per la Banda de la Reina en un estadi de Wembley ple a vessar. Una pena que no desmereix, però, una gran temporada del club de Perpinyà, que llueix la seva catalanitat amb orgull arreu d’Anglaterra. Si amb tot aquest rugbi no en teniu prou, penseu que encara han de començar les competicions de la federació catalana!
Llegir la columna original a El 9 Esportiu
dimarts, 27 de setembre del 2011
dimarts, 20 de setembre del 2011
Un mundial apassionant
En aquesta mateixa columna vaig dir que l’acció de veritat en la copa del món de rugbi de Nova Zelanda no començaria fins a la segona fase, quan les vint seleccions inicials es veuen dràsticament reduïdes a vuit. Rectificar és de savis, i de rucs com l’autor d’aquestes línies, també. Em vaig equivocar de totes totes.
El mundial de Nova Zelanda està confirmant l’ascens de les classes mitjanes del rugbi internacional, i no hem de descartar més d’una sorpresa, com la que va donar l’Argentina amb el seu tercer lloc en la copa del món del 2007. De fet, l’única selecció que s’ha demostrat sòlida com una roca és la local, els All Blacks, que han deixat clar des de bon començament que aquest mundial és el seu, i qui vulgui impedir-ho haurà de suar de valent per aconseguir-ho. La resta de vaques sagrades de l’esport han vist trontollar la seva hegemonia. Escòcia es va haver de treballar a fons el triomf contra Romania. El Japó i el Canadà van posar en dificultats França, que no va poder assegurar els triomfs fins als últims quinze minuts. Anglaterra va guanyar l’Argentina pels pèls. El gong va sonar fort dissabte 17 quan Irlanda va guanyar Austràlia, deixant amb la boca oberta més d’un expert amb un joc intel·ligent i una defensa aferrissada contra un equip superior. Igual que l’Argentina contra Anglaterra, però en aquest cas els irlandesos sí que van impedir l’assaig de l’adversari. Aquest mundial és emocionant, i els creuaments de la segona fase s’albiren apassionants.
Deixeu-me que reservi les darreres línies per tornar a casa. La UE Santboiana SEAT va estar a punt de començar amb bon peu la divisió d’honor estatal d’enguany, perdent per només un punt (23-22) a Valladolid. Ferro, amics, que tot està per fer, i tot és possible! Al nord del país, el rugbi també agafa temperatura. La USAP va batre el Montpeller i puja als primers llocs del top 14 francès. Els Dragons Catalans de rugbi de XIII, per la seva banda, van iniciar la seva participació en els play-off de la Super League anglesa amb una pallissa inobjectable contra el Hull KR a Perpinyà: 56-6. Els millors equips del país juguen en la lliga espanyola, francesa i anglesa. Jo ho veieu: la independència no afectarà pas l’esport català.
Llegir la columna original a El 9 Esportiu
El mundial de Nova Zelanda està confirmant l’ascens de les classes mitjanes del rugbi internacional, i no hem de descartar més d’una sorpresa, com la que va donar l’Argentina amb el seu tercer lloc en la copa del món del 2007. De fet, l’única selecció que s’ha demostrat sòlida com una roca és la local, els All Blacks, que han deixat clar des de bon començament que aquest mundial és el seu, i qui vulgui impedir-ho haurà de suar de valent per aconseguir-ho. La resta de vaques sagrades de l’esport han vist trontollar la seva hegemonia. Escòcia es va haver de treballar a fons el triomf contra Romania. El Japó i el Canadà van posar en dificultats França, que no va poder assegurar els triomfs fins als últims quinze minuts. Anglaterra va guanyar l’Argentina pels pèls. El gong va sonar fort dissabte 17 quan Irlanda va guanyar Austràlia, deixant amb la boca oberta més d’un expert amb un joc intel·ligent i una defensa aferrissada contra un equip superior. Igual que l’Argentina contra Anglaterra, però en aquest cas els irlandesos sí que van impedir l’assaig de l’adversari. Aquest mundial és emocionant, i els creuaments de la segona fase s’albiren apassionants.
Deixeu-me que reservi les darreres línies per tornar a casa. La UE Santboiana SEAT va estar a punt de començar amb bon peu la divisió d’honor estatal d’enguany, perdent per només un punt (23-22) a Valladolid. Ferro, amics, que tot està per fer, i tot és possible! Al nord del país, el rugbi també agafa temperatura. La USAP va batre el Montpeller i puja als primers llocs del top 14 francès. Els Dragons Catalans de rugbi de XIII, per la seva banda, van iniciar la seva participació en els play-off de la Super League anglesa amb una pallissa inobjectable contra el Hull KR a Perpinyà: 56-6. Els millors equips del país juguen en la lliga espanyola, francesa i anglesa. Jo ho veieu: la independència no afectarà pas l’esport català.
Llegir la columna original a El 9 Esportiu
dilluns, 12 de setembre del 2011
Argentina
Que no us enganyi el títol d’aquesta columna. Parlaré de l’Argentina, sí, però no pas de D10S o de Messi. Ja sabeu que aprofito l’escletxa que de forma irresponsable van obrir-me els directors d’aquest diari per parlar de rugbi. Encara més ara, quan finalment ha començat la copa del món a Nova Zelanda. La primera jornada va estar reservada a una exhibició dels All Blacks locals, davant d’un feble Tonga, que només va poder presentar batalla abans del partit, quan va respondre a la haka neozelandesa amb la seva pròpia versió, tot reivindicant l’origen maori d’ambdós països.
El dia 10 va començar l’acció de veritat, amb enfrontaments entre caps de sèrie i candidats ferms a passar a la segona ronda. A diferència dels mundials d’altres especialitats com ara el futbol o el bàsquet, el de rugbi és d’una competitivitat ferotge des del primer minut. No hi ha lloc per a especulacions, perquè dels vint equips de la primera fase, només vuit passen a la segona. No s’hi val a badar. Per això ja hem pogut veure grans partits en què els equips ho deixen tot al camp, com el Sud-àfrica-Gal·les (17-16), resolt per la mínima a favor dels campions.
El partit més emocionant fins ara ha estat l’Argentina-Anglaterra (9-13), jugat dissabte. El rugbi és molt popular al país sud-americà, on va arribar el 1873 de la mà dels britànics que van anar-hi a construir els ferrocarrils. Curiosament, en una era d’hiperprofessionalisme, el rugbi argentí és, com el llogarret d’Astèrix, l’últim reducte de l’amateurisme. És cert que la gran majoria dels pumas són professionals que juguen a Europa –un d’ells d’origen català, Horacio Agulla, ara professional a la Premiership anglesa–, però en el mundial de 2007 (i ara també) es van permetre el luxe de formar uns quants amateurs i acabar tercers després de guanyar en dues ocasions una França farcida de jugadors que cobren milions.
Els pumas del 2011 no són els del 2007. Hi ha una nova generació que s’està formant i tothom s’esperava una derrota. Res més lluny de la realitat. Anglaterra van haver de suar de valent davant un astut plantejament argentí, que sabent-se inferior, va cercar i provocar l’error anglès, que només sobre el final va imposar els seus galons. L’orgull, la passió i l’amor propi de l’últim atac de l’Argentina, però, va ser impressionant, corprenedor. Visca el rugbi!
Llegir la columna original a El 9 Esportiu (per subscripció)
dilluns, 5 de setembre del 2011
Mundial i lligues alhora
Sent aquest el quart dilluns consecutiu que es publica, el lector ja haurà advertit que la funció principal d’aquesta columna és tocar els pebrots amb comparacions impertinents entre l’esport rei, el futbol, i el que considero el millor esport col·lectiu de tots els que es fan i es desfan: el rugbi. Als lectors fanàtics del futbol, us demano una mica de paciència, no hi ha cap mala intenció, tot plegat es fa únicament amb ànim de molestar.
Aquest cap de setmana hem tingut una bona dosi de rugbi, alabat sia Déu. Pel que fa als equips del nord del país, la USAP va rebre una bona clatellada a París contra el Racing-Métro. El resultat (47-23) no reflecteix la superioritat dels parisencs. Els catalans han de baixar de la muntanya russa si volen aconseguir alguna cosa aquesta temporada. Pel que fa al rugbi de XIII, els Dragons van vendre cara la derrota a Perpinyà per només dos punts, en un partit que havien arribat a perdre de 18 contra el Hull KR anglès. Sortosament, hem tornat a gaudir de la retransmissió del canal Esport 3, no pas en directe, malauradament. Sí que hem pogut veure en directe un molt bon partit de la Premiership anglesa al canal espanyol Teledeporte, entre Saracens i London Wasps (15-20). Per cert, el comentarista de Teledeporte no podia pronunciar “wasps” i es va passar tot el partit dient “uaps”. Serà una conseqüència del sistema d’immersió lingüística en castellà que apliquen les escoles espanyoles? Al sud dels Pirineus, mentrestant, hem tingut alhora una dosi de bon rugbi amb l’amistós entre la UE Santboiana i el Vilafranca de Lauragués occità, convidats del CR Tarragona.
Ep! Estic esgotant l’espai i encara no he fet la comparació odiosa de rigor. Heu-la aquí: aquesta setmana comença el mundial de rugbi a Nova Zelanda. Cap lliga de cap país no s’atura. Senzillament reemplacen els jugadors internacionals amb d’altres de la plantilla o del planter. Final de la història. Ni dates FIFA ni res semblant. Les seleccions juguen quan les federacions nacionals i la internacional ho decideixen, i les lligues locals i estatals fan la seva vida sense plorar per les estrelles que perden per uns partits.
Llegir la columna original al web del diari El 9 Esportiu
Aquest cap de setmana hem tingut una bona dosi de rugbi, alabat sia Déu. Pel que fa als equips del nord del país, la USAP va rebre una bona clatellada a París contra el Racing-Métro. El resultat (47-23) no reflecteix la superioritat dels parisencs. Els catalans han de baixar de la muntanya russa si volen aconseguir alguna cosa aquesta temporada. Pel que fa al rugbi de XIII, els Dragons van vendre cara la derrota a Perpinyà per només dos punts, en un partit que havien arribat a perdre de 18 contra el Hull KR anglès. Sortosament, hem tornat a gaudir de la retransmissió del canal Esport 3, no pas en directe, malauradament. Sí que hem pogut veure en directe un molt bon partit de la Premiership anglesa al canal espanyol Teledeporte, entre Saracens i London Wasps (15-20). Per cert, el comentarista de Teledeporte no podia pronunciar “wasps” i es va passar tot el partit dient “uaps”. Serà una conseqüència del sistema d’immersió lingüística en castellà que apliquen les escoles espanyoles? Al sud dels Pirineus, mentrestant, hem tingut alhora una dosi de bon rugbi amb l’amistós entre la UE Santboiana i el Vilafranca de Lauragués occità, convidats del CR Tarragona.
Ep! Estic esgotant l’espai i encara no he fet la comparació odiosa de rigor. Heu-la aquí: aquesta setmana comença el mundial de rugbi a Nova Zelanda. Cap lliga de cap país no s’atura. Senzillament reemplacen els jugadors internacionals amb d’altres de la plantilla o del planter. Final de la història. Ni dates FIFA ni res semblant. Les seleccions juguen quan les federacions nacionals i la internacional ho decideixen, i les lligues locals i estatals fan la seva vida sense plorar per les estrelles que perden per uns partits.
Llegir la columna original al web del diari El 9 Esportiu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)