El 15-S, tots a Montjuïc

Publicat el dilluns 27 d'agost de 2012 al diari El 9 Esportiu

El dissabte següent a la Diada Nacional, segurament encara tindrem ressaca de la gran manifestació que deixarà clar d’una vegada per totes que Catalunya ha decidit esdevenir un nou estat europeu i ho serà, peti qui peti.

Dissabte 15, doncs, tindrem una oportunitat immillorable per continuar celebrant de forma festiva que som catalans, tot recordant de passada que el nostre país no s’acaba al Pirineu. L’equip de rugbi més important de Catalunya, la USAP de Perpinyà, tornarà a Barcelona per disputar per primer cop a la història un partit del Top14 francès, una de les competicions de rugbi més importants del món. Els catalans jugaran de locals a l’estadi Lluís Companys davant el poderós ST de Tolosa de Llenguadoc.
Que els nostres germans del nord vulguin tornar per segon any consecutiu a disputar un matx com a locals a Barcelona (l’any passat hi van disputar un partit de la copa d’Europa amb un sonat triomf davant el Toló que va significar el passi a semifinals), ja és un motiu contundent per apuntar-nos a la festa i pujar a Montjuïc, ens agradi o no el rugbi.
Ara bé, si de veritat us agrada aquest esport o teniu curiositat per descobrir-lo, sapigueu que tindreu poques oportunitats per veure a Barcelona dos dels millors equips del continent. El Tolosa sempre és un dels rivals a batre i la USAP ha buidat la guardiola per bastir un equip altament competitiu que encara ha de demostrar la seva vàlua. Els dos primers partits del campionats han acabat en derrota, la qual cosa fa que el matx de l’estadi olímpic sigui encara més competitiu i intens, perquè els catalans hauran de buscar la victòria a qualsevol preu.
Molts clubs catalans tenen una relació d’amor-odi amb la USAP, semblant a la dels clubs de futbol catalans amb el Barça. Se l’estimen, però el veuen alhora com una amenaça que els eclipsa i els pot robar els millors talents. El que és innegable és que la USAP té un compromís absolut amb el país, la llengua i la cultura, i amb el rugbi català a banda i banda del Pirineu, que es tradueix en col·laboracions concretes que no es coneixen perquè no es fan de cara a la galeria, però que hi són. El 15-S, tothom a Montjuïc!

Lliga...? Quina Lliga?

Publicat el dilluns 20 d'agost de 2012 al diari El 9 Esportiu

He sentit comentaris que aquest cap de setmana proppassat va començar la lliga de futbol, però no em puc creure que algú pugui prestar atenció a una competició avorrida de un munt d’equips dels quals només dos tenen possibilitats de guanyar, i on la nòmina d’un sol jugador d’algun d’aquests dos equips és superior al pressupost sencer dels equips més modestos.
Ja em perdonareu, però jo aquest cap de setmana he gaudit com un nin fent cagar el tió, amb una dosi abundant de rugbi del bo. Si parlem de casa nostra, Perpinyà va esdevenir una immensa pilota ovalada dissabte. Primer, els Dragons Catalans de rugbi de 13 van guanyar amb contundència els actuals campions de la SuperLeague, els Rhinos de Leeds, en un partit trepidant que semblava controlat pels catalans però que van patir de valent en els minuts finals per aguantar un esprint final impressionant dels anglesos. Van aconseguir-ho i van emportar-se una victòria (38-34) que els catapulta quart lloc de la tabla.
Minuts després, a l’Aimé Giral, la USAP encetava una nova temporada del Top14 francès rebent el totpoderós Toló. Els occitans són uns dels millors d’Europa i van guanyar amb una certa comoditat, però la nova USAP farcida de nous fitxatges va deixar una molt bona imatge. Podem esperar grans coses d’aquest equip.
El millor del cap de setmana, però, van ser els partits inaugurals del nou Rugby Championship, successor del Tres Nacions (Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica) amb l’incorporació de l’Argentina. Cap sorpresa a Sydney amb la victòria dels All Blacks davant d’Austràlia. A Ciutat del Cap, però, És cert que no van incomodar en cap moment als Springboks, però van jugar d’igual a igual i van demostrar una gran potència física, sobretot en els minuts finals, quan van evitar amb una defensa tossuda que els local aconseguissin el punt de bonificació. El partit de tornada a l’Argentina promet emocions fortes. Serà el primer partit oficial dels Pumas a casa en una competició oficial.

Medalles olímpiques gratuïtes

Publicat el dilluns 13 d'agost de 2012 al diari El 9 Esportiu

Cada quatre anys se celebren un Jocs Olímpics que ens recorden que en l’aspecte esportiu (com en gairebé tots els altres àmbits), si no ets un estat, no ets res, no existeixes. Cada dia les pàgines d’aquest diari ens informen dels èxits esportius dels esportistes catalans que guanyen medalles i diplomes per a Espanya i França. Sí, ja ho sé que la Carta Olímpica diu que competeixen els esportistes i no pas els països, però no descobreixo la sopa d’all si dic que la realitat és absolutament oposada a l’esperit olímpic original.
D’acord, ens fem el càrrec que no existim, i que si volem que els nostres esportistes tinguin alguna sortida, han de competir per Espanya. Ens empassem el gripau i fem força —dissimuladament— davant el televisor pel triomf dels catalans, sigui amb la bandera que sigui.
Tanmateix, hi ha un aspecte que quan l’he sabut no he pogut evitar enfilar-me per les parets. Resulta que les medalles que molts catalans estan guanyant han resultat completament gratuïtes per a Espanya. L’Estat espanyol fa dos anys que no fa efectives les aportacions que li pertoquen per al sosteniment del centre d’alt rendiment esportiu de Sant Cugat del Vallès. Els esportistes catalans han estat entrenant-se i preparant-se per als Jocs Olímpics de Londres en un CAR sostingut exclusivament per la Generalitat de Catalunya. Les medalles, però, són espanyoles.
Això sí, l’ambaixada espanyola –que ostenta un rècord olímpic, està encapçalada per un ambaixador que no parla anglès– ha brindat una recepció a tot drap (ep, per celebrar la glòria espanyola que no falti de res) als esportistes olímpics. Suposo que ja que les medalles els surten gratuïtes, es poden permetre algun petit luxe i fer una festassa per a Trillo, Botella, la reina Sofia i fins i tot la infanta Pilar de Borbó. L’obscenitat més gran, però, és la foto del president del Consell Superior d’Esports (l’entitat que no paga el que deu al CAR des de fa dos anys) brindant amb xampany per les medalles espanyoles guanyades –i pagades– pels catalans. Paguem el beure i som doblement cornuts.

Per què el rugbi no és olímpic?

Publicat el dilluns 6 d'agost de 2012 al diari El 9 Esportiu

Tothom que ens estimem la pilota ovalada ens fem aquesta pregunta cada quatre anys: Per què el rugbi no és un esport olímpic?
Una de les respostes més habituals sempre ha estat que l’esforç físic d’un matx de rugbi i el temps de recuperació dels jugadors entre partit i partit fa impossible seguir el ritme que imposa un calendari olímpic, amb molts encontres comprimits en pocs dies. Romanços. El rugbi ha estat esport olímpic en quatre ocasions: 1900, 1908, 1920 i 1924, avalat ni més ni menys que pel pare de l’Olimpisme modern, el Baró de Coubertin. Si va ser esborrat de la llista després dels jocs de París de 1924 va ser pel comportament lamentable d’una horda de hooligans... francesos!
Coubertin era un gran aficionat al rugbi. De fet, va arbitrar el primer campionat francès el 1892, i el primer matx internacional el 1906 al Parc des Princes. Els partits olímpics eren seguits per milers d’espectadors. El rugbi va donar el primer esportista olímpic negre de la història, l’haitià Constantin Henriquez, que va jugar amb França el 1900.
Una altra curiositat: l’estatunidenc Morris Kirksey va guanyar l’or amb la selecció de rugbi del seu país a París 1924 i va tenir temps de obtenir l’or en els 4x100 relleus i la plata en els 100 metres llisos (la qual cosa desmunta l’argument apuntat al segon paràgraf).
El partit final on els EUA van aconseguir l’or davant els amfitrions francesos, va acabar amb una invasió de milers d’aficionats locals exaltats. Els mateixos jugadors francesos van haver de protegir els seus companys americans per evitar que els linxessin. La cerimònia de lliurament de medalles va haver de fer-se sota una forta protecció policial.
Després d’això, una intensa campanya va desfermar-se arreu per treure el rugbi dels Jocs Olímpics, i Coubertin va quedar-se pràcticament sol defensant l’esport de l’ovalada. La seva renúncia com a cap del moviment olímpic en 1925 va acabar de condemnar el rugbi a l’ostracisme per gairebé un segle. Tornarà a Rio 2016 en format rugbi a 7.