Final de la Champions. Minut 91. Sembla que l’empat a 0 no es desfarà i que s’haurà de jugar temps addicional i penals. Però no! Un contracop inesperat acaba amb un davanter que dribla el porter i xuta a porteria buida. La pilota sembla entrar entre el tres pals quan un defensa arriba com un esperitat i, tot estirant la cama com si fos de goma, en desvia la trajectòria.
Els 90.000 espectador queden corglaçats durant una mil·lèsima de segon i immediatament l’estadi es divideix en dos bàndols. L’un esclata en joia celebrant el gol. L’altre s’esgargamella reclamant que la pilota no ha creuat completament la línia de gol. Els jugadors d’ambdós equips rodegen l’arbitre per exigir que convalidi el gol o l’anul·li, segons el cas.
Aleshores, l’àrbitre atura les reclamacions amb un toc de xiulet que tots els jugadors acaten instantàniament i dibuixa en l’aire amb les mans una pantalla de televisió imaginària. Dins d’un recinte aïllat de l’estadi especialment habilitat, un senyor, anomenat àrbitre de vídeo, es pren tot el temps necessari per estudiar amb cura les repeticions de les càmeres que han captat de la jugada polèmica. Quan està plenament convençut, emet el seu veredicte i el comunica pel sistema tancat de comunicació entre els àrbitres i els jutges de línia. A continuació, l’àrbitre principal xiula i assenyala el centre del camp. Ja no hi ha cap dubte que el gol ha estat perfectament legal i vàlid. Mig estadi ho celebra i l’altre mig es lamenta.
Aquesta situació que en el futbol és ciència ficció, és el pa de cada dia en el rugbi. Què impedeix a la UEFA o la FIFA adoptar el sistema d’arbitre de vídeo a les seves competicions? No hi ha cap argument raonable que ho impedeixi. Ans al contrari, la resistència a fer aquest pas imprescindible no fa més que estendre les sospites de corrupció i manipulació en el món del futbol. Quantes discussions de cafè, quantes declaracions impertinents dels entrenadors a les rodes de premsa, quantes polèmiques no ens estalviaríem amb aquest sistema transparent i cristal·lí?
Publicat el dilluns 30 d'abril de 2012 al diari El 9 Esportiu de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada