El Barça ha tornat a començar una altra lliga amb bon peu, i es consolida al capdavant del torneig amb una solvència que
il·lusiona. El barcelonisme, temedor de tornar a veure els seus somnis trencats com la temporada passada, ha trigat a acceptar els bons senyals de l'equip, però finalment ha sucumbit als gols d'un Messi renascut, un Neymar compromès, una bona colla de noves figures amb ganes de triomfar i algunes velles glòries blaugrana que encara tenen alguna cosa a dir.
il·lusiona. El barcelonisme, temedor de tornar a veure els seus somnis trencats com la temporada passada, ha trigat a acceptar els bons senyals de l'equip, però finalment ha sucumbit als gols d'un Messi renascut, un Neymar compromès, una bona colla de noves figures amb ganes de triomfar i algunes velles glòries blaugrana que encara tenen alguna cosa a dir.
Tanmateix, va ser el mateix Luis Enrique l'encarregat de frenar l'eufòria. “No som tan bons ara que guanyem ni serem tan dolents quan ens toqui perdre”, va dir. Una veritat com un temple. A continuació, però, va deixar anar una bomba: “L'elogi debilita.” Puc imaginar-me les urgències dels hospitals plenes de coaches i escriptors de llibres d'autoajuda amb un cobriment de cor en sentir les paraules de l'asturià. Es veu que la fama de sever i exigent de l'entrenador blaugrana és ben certa, però el que no sabíem és qui era responsable d'aquesta disciplina espartana que reclama sacrifici sense oferir cap elogi com a recompensa. Ara ja ho sabem: la seva pròpia dona. “Per més elogis que em puguin engrandir, quan arribo a casa la meva dona em posa al meu lloc”, va confessar Luis Enrique. Caram. No tinc el plaer de conèixer-la, però haig d'admetre que em vaig acollonir una mica. No puc evitar imaginar-me l'escena. Luis Enrique obre la porta de casa ben cofoi, després de confirmar el lideratge de la lliga, amb l'etern rival ben lluny, atrapat en una muntanya russa que el fa perdre un partit sense pal·liatius i guanyar el següent per golejada. Ha rebut l'ovació del barcelonisme i la premsa no fa altra cosa que cobrir-lo d'elogis a les rodes de premsa i a les tertúlies. “Amor, hem tornat a guanyar!”, crida des del rebedor, amb una veu que no pot ocultar la satisfacció. La dona li respon des de la cuina arrossegant les vocals amb ironia: “Ui, sí, heu golejat el cuer del campionat, quin mèrit! Calla, fes el favor, que encara no has guanyat res. Quan tinguis el triplet en tornem a parlar.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada