Et trobarem a faltar, ‘Wilko’

Cada cop que un gran esportista anuncia la seva retirada ens ocasiona una sensació agredolça. La satisfacció de veure com un gladiador arriba al seu merescut descans després de moltes batalles, i alhora el pesar per saber que ja no gaudirem de la seva presència al camp i de les emocions que provocava. És el que ha passat aquests dies amb l’anunci de la retirada del gran Jonny Wilkinson de la selecció anglesa de rugbi i de la pràctica professional, un cop esgotat el seu contracte amb el Toló occità de la lliga francesa.

A començament dels anys 90, un petit Jonny tenia fascinats els professors d’educació física de la Pierrepont School. Destacava en tennis, criquet, bàsquet i —naturalment— rugbi. Ell mateix va decantar la balança: “Vull jugar amb la selecció anglesa de rugbi, això és tot el que vull”, va dir, convençut, amb 12 anys al seu tutor. Dotze temporades com a professional al Newcastle i des del 2009 al Toló, però l’hàbitat natural de Wilko ha estat la seva estimada selecció. Després de disputar-hi 91 partits, ja fa temps que és una llegenda. Va debutar el 1998 amb només 18 anys, i ja l’any següent va deixar tothom bocabadat en anotar tots els punts de la victòria contra França, l’etern rival. El 2001 va aconseguir una fita que encara ningú ha pogut superar: va fer 89 punts en una sola edició del Sis Nacions. El 2003 va donar a Anglaterra el títol de campió del món en una final d’infart davant els All Blacks, amb una deixada increïble en l’últim minut del temps extra. Aquell mateix any, el gran Wilko va ser designat per la IRB millor jugador del món.

Entre el 2003 i el 2007, com a les tragèdies gregues, en què els déus es divertien fent patir als herois innombrables peripècies, Wilko va ser víctima d’una sèrie d’infortunades lesions: l’espatlla, el genoll, traumatismes diversos, hèrnies... Semblava que l’estrella d’aquest doctor per la universitat de Surrey s’havia apagat, però el 2007 va tornar a ser titular i en el partit del seu retorn va anotar 27 punts contra Escòcia. A la copa del món d’aquell any va assolir un altre rècord: 14 deixades en 19 partits. Enguany, al mundial de Nova Zelanda, la cirera del pastís: rècord de punts en copes del món (277) i rècord de punts amb una selecció (1179), només superat pels 1250 de Dan Carter amb els All Blacks. Et trobarem molt a faltar, Wilko.

Publicat el dia 19 de desembre de 2011 a El 9 Esportiu de Catalunya