La USAP busca un Pep

Fa un parell de setmanes, el president del principal club de rugbi del país, la USAP de Perpinyà, va prendre la dolorosa decisió de destituir l’entrenador Jacques Delmas. Set derrotes en dotze partits i un equip que no jugava a res van forçar Goze a reconèixer el fracàs de l’aposta del club nord-català per reemplaçar Jacques Brunel, el timoner de l’etapa més triomfal de l’equip en mig segle, coronada amb el títol aconseguit el 2009 i una participació europea més que digna.

Mai no és senzill substituir un entrenador guanyador, i encara menys en equips amb una personalitat forta i impregnada d’identitat i territori com la USAP o com el seu equivalent futbolístic, el Barça. Quan Brunel va anunciar que marxava per entrenar la selecció nacional italiana, les especulacions a Perpinyà es dirigien a la possibilitat d’apostar per algú de la casa, algú que conegués totes les particularitats d’una entitat que és més que un club. No va ser així, però ara que la banqueta torna a estar vacant, reneixen les apostes.

“La dificultat per a un nou mànager d’arribar al si d’un cos tècnic i d’una plantilla ja constituïda em convenç de no reemplaçar Jacques Delmas. He decidit, doncs, de confiar les regnes de l’equip professional a Bernard Goutta i a Christophe Manas”, va declarar el president Goze per calmar els ànims. Es tracta de dos homes de la casa, però la situació és una patata calenta. Dos partits, dues derrotes. Els rumors tornen al primer pla amb un nom rutilant: Marc Lièvremont. “És el Pep Guardiola de la USAP”, asseguren il·lusionats els usapistes més usapistes. Des del club la resposta sempre és la mateixa: ni sí, ni no, sinó al contrari. Una cosa és certa: Lièvremont és més que un Pep per al club de Perpinyà. És de la casa, perquè després de formar-se als seu poble, Argelers, a l’Estrella Esportiva Catalana, va jugar nou anys a la USAP. En això és similar al cas de Guardiola. La diferència rau que arribaria a la banqueta amb una trajectòria solvent com a entrenador de l’equip de França: triomf en el Sis Nacions 2010 (Gran Slam inclòs) i subcampió a la copa del Món 2011, a Nova Zelanda. Tant de bo el somni es faci realitat i el veiem aviat donant ordres a Aimé Giral!

Publicat al dia 5 de desembre de 2011 al diari El 9 Esportiu de Catalunya