dimarts, 17 de gener del 2012

Tornarà la USAP a Barcelona?

L’arribada de milers de catalans del nord del país a Barcelona el 9 d’abril del 2011 per trobar-se amb uns altres milers de catalans del sud i emplenar l’estadi olímpic Lluís Companys va ser una fita històrica, una autèntica festa del rugbi català.
La victòria de la USAP i el passi a semifinals de la copa d’Europa va ser una simple anècdota, una excusa per consumar el retrobament de dues parts d’un mateix país que dos estats s’entesten a separar des de fa 350 anys. I, de passada, gaudir del millor esport col·lectiu de tots els que es fan i es desfan, amb un estadi ple i dos equips de primer nivell continental.
Els de Perpinyà feia temps que somiaven amb la conquesta de Barcelona, seguint els passos dels equips bascos del nord que cada any juguen al sud amb l’estadi ple. La copa d’Europa va ser l’excusa perfecta i van trobar complicitats en membres de la directiva del FC Barcelona, que al seu torn van haver de suar de valent per convèncer la resta de la junta de la necessitat de col·laborar-hi. Fa l’efecte que tot el que no sigui futbol (i una mica de bàsquet) no importa a ningú al Camp Nou. Tot i els entrebancs, el partit es va fer i va ser un èxit rotund. El sentit comú indica que enguany tot aniria molt mes rodat per tornar a jugar a Barcelona. Tanmateix, la meva xarxa secreta d’informants em diuen que enguany a Can Barça no estan gaire disposats a posar fil a l’agulla. La novetat del primer cop ja no hi és i es veu que els nord-catalans ho tenen més difícil a l’hora de trobar complicitats al sud per repetir la festa. Ja havien reservat un dels partits més interessants del campionat francès, amb el Tolosa, i la setmana vinent es pot materialitzar una altra ocasió encara més interessant: si la USAP venç l’Exeter anglès a domicili segellarà el passi a semifinals de la Challenge Cup europea, i res no faria més feliços els seguidors usapistes que tornar a Barcelona. El partit del 2011 no pot ser una excepció. La visita de la USAP a Barcelona s’ha de consolidar com un esdeveniment anyal que va més enllà d’una festa del rugbi català. És el retrobament nacional i cultural d’un país partit en dos. Confio que a Can Barça ho entendran.

Publicat al diari El 9 Esportiu de Catalunya del dia 16 de gener de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada