Res no atura els gal·lesos

Estem gaudint de les millors setmanes de l’any, les del Sis Nacions. Hi ha bon rugbi en l’àmbit local, a la divisió d’honor espanyola, al top 14 francès, però res no es pot comparar amb el torneig que reuneix el millor rugbi de seleccions europeu. Ni tan sols el mundial de l’especialitat produeix la sobredosi d’emocions que allibera el Sis Nacions partit rere partit.
Aquest cap de setmana hem pogut gaudir de gran partits. Els italians continuen la seva progressió ascendent, fruit d’una estratègia iniciada ja fa més d’una dècada, que està donant excel·lents resultats. Dissabte van plantar cara als irlandesos durant la primera part del partit, però van ser massacrats en la segona. Quin joc més alegre, atrevit i contundent que van exhibir els jugadors de l’illa maragda! Temps al temps, però. L’exusapista Brunel està fent una gran feina i no trigarem a veure Itàlia lluitant per coses importants.
França, per la seva banda, segueix amb el seu joc gris i avorrit, però altament efectiu, com van poder comprovar els escocesos ahir a Murreyfield.
Ara bé, el partit de la jornada va ser sense dubte l’Anglaterra-Gal·les. Quin esport pot aconseguir que un partit sigui apassionant, divertit, emocionant i et mantingui clavat davant la tele tot i no fer cap marca durant més d’una hora? Només el de la pilota ovalada, el rugbi. Quin desplegament físic el dels gal·lesos, amb atacs de fins a 21 fases! I quin ofici el dels anglesos, que no perden mai la flegma. Quins minuts finals sensacionals, amb un assaig gal·lès del murri Williams, que va deixar corglaçats els 82.000 espectadors de la catedral del rugbi anglès, l’estadi de Twickenham! Com en el guió de la millor pel·lícula de suspens, els anglesos van aconseguir arribar a la línia de marca gal·lesa quan faltaven pocs segons per al final, però l’arbitre va haver de recórrer al jutge de vídeo per esclarir si l’assaig era legal o no. Encara se’m posa la pell de gallina de pensar en un àrbitre dempeus, tot sol davant desenes de milers d’aficionats anglesos contenint l’alè, esperant la decisió final. L’assaig no va ser validat i el partit va anar a l’etern rival, davant dels seus nassos. Gal·les va llençat i invicte cap al triomf, però encara veurem uns quants partit memorables.



Publicat el dia 27 de febrer de 2012 al diari El 9 Esportiu