Cymru am byth!

Quin gran esport és el rugbi! L’edició 2012 del torneig de les Sis Nacions ja rutlla a tot gas i ens regala actuacions memorables plenes d’emoció i èpica esportiva.
No cal ser un entès per gaudir d’un matx del Sis Nacions. De fet, és ben difícil ser un expert en un esport amb un reglament de 196 pàgines, però no cal. Fins i tot sense saber-ne les regles és impossible no emocionar-se amb segons quines defenses aferrissades o segons quines carreres heroiques acabades en assajos estratosfèrics.
Tampoc no cal saber idiomes per entendre a quina de les sis nacions dedico aquesta columna, pel seu gran joc, físic, directe, demolidor. Una selecció que de moment ja ha passat per la pedra dos grans rivals: Irlanda i Escòcia, poca broma. Cymru am byth (Gal·les per sempre) proclama el lema nacional del país. Com no admirar un país que té el doble de parlants joves que de vells de la seva llengua pròpia? El País de Gal·les és tan petit que hi deu haver pocs cognoms. El seleccionador gal·lès gairebé pot formar equip només cridant al camp els Davies, Jones i Williams! No és meravellós que una de les estrelles de l’equip és digui Halfpenny, que podríem traduir (amb permís de Màrius Serra) per Mitjapela? Per cert, ahir en Mitjapela va fer una actuació fantàstica, anotant 22 dels 27 punts del triomf del seu equip davant Escòcia. Salmond pot anar per davant pel que fa al procés d’autodeterminació, però pel que fa al rugbi, el drac gal·lès va donar una gran lliçó als sequaços de Bravehart.
No us perdeu el partidàs del 25 de febrer a Twickenham entre Anglaterra i Gal·les. Una victòria dels visitants els llençaria de ple cap a un títol que no guanya des del 2008.
Per cert, això de Sis Nacions és una denominació incorrecta. Com defensa la periodista nord-catalana Laura Bertran, seria més encertat parlar del torneig de quatre nacions (Anglaterra, Irlanda, Gal·les, Escòcia) i dos estats (França i Itàlia). Les coses clares i la xocolata espessa.


Publicat al diari El 9 Esportiu el dilluns 13 de febrer de 2012