dilluns, 12 de març del 2012

El Sis Nacions, un torneig de ciència ficció


L’obsessió hispana per evitar el reconeixement de qualsevol federació esportiva que pugui posar en perill la sacrosanta unitat d’Espanya (el destí de la qual va ser tan gràficament definit pel gran Rubianes), fa que l’actitud més habitual sigui la negació. L’argument principal en contra de l’eslògan “una nació, una selecció” és ben senzill, es redueix al principi “un estat, una selecció”. Passen de puntetes davant de qualsevol realitat que no s’ajusti a aquesta premissa, com quan en futbol es troben davant d’entelèquies com ara la selecció de les illes Fèroe.
Ara bé, quan Espanya es troba amb un cas com el del rugbi, en què ha hagut de negar l’evidència documental de l’existència de la federació catalana com a fundadora de la internacional, i àdhuc recórrer a la legislació franquista per impedir-ne judicialment el reingrés, la corda es tensa fins a límits insospitats. (Convé recordar que el cas encara es troba a les mans de la justícia ordinària de París, seu de la federació internacional, que en primera instància no va resoldre sobre el fons de l’assumpte i va rebutjar la reclamació catalana per un problema de forma.)
Imagineu-vos per un moment el torneig de les Sis Nacions a ulls espanyols. Només hi participen dos estats com a tals, França i Itàlia. Dels altres quatre competidors, tres no són estats, la qual cosa trenca els esquemes de la mentalitat castellana. Aquest cap de setmana hem viscut un partit que per a Espanya és un cas de psicòleg: Irlanda-Escòcia. Per si no fos prou que Escòcia sigui una nació sense estat que competeix internacionalment, el cas d’Irlanda és ja insuportable: reuneix jugadors de dos estats diferents! A la selecció irlandesa hi trobem jugadors amb passaport de la República d’Irlanda i del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Per acabar-ho d’adobar, si anem a les lligues nacionals, ens trobarem equips catalans jugant a lligues angleses o clubs italians competint a Irlanda.
En vista d’aquest panorama, em sorprèn que encara no s’hagi prohibit a Espanya la pràctica del rugbi.

Publicat el dilluns 12 de març de 2012 al diari El 9 Esportiu de Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada