Cinc jugadors per seguir en el Sis Nacions

Publicat el dilluns 27/1/14 al diari El 9 Esportiu

D'aquí a només sis dies comença l'edició 2014 del Sis Nacions de rugbi, un dels moments més esperats de l'any per als amants de la pilota ovalada. En funció del seu rendiment durant els campionats regulars i les gires de seleccions, aquests són els sis jugadors que crec que s'han de seguir amb atenció durant aquest torneig:

Antony Watson (Anglaterra). Aquest jove de 19 anys porta camí d'esdevenir l'Usain Bolt del rugbi. És extraordinàriament ràpid, i durant l'últim mundial sub-20 (que va guanyar Anglaterra, precisament) va sorprendre tothom amb la seva velocitat, la quan cosa li va valer un bitllet directe al primer equip nacional. Watson pot resoldre qualsevol partit complicat agafant la pilota i sortint disparat per la banda fins a la línia d'assaig.

Brice Dulin (França). Campió del Top 14 amb el Castres, aquest jugador no sembla que tingui el físic necessari per destacar en el rugbi, però l'any passat va ser un dels pocs que ho va fer de l'equip francès, que va acabar últim en l'edició passada del Sis Nacions. Té una capacitat de driblatge extraordinària.

Tommaso Allan (Itàlia). Va ser Tommy mentre va jugar amb Escòcia, però des que va decidir unir-se a Itàlia, el passat novembre, és conegut com a Tommaso. Res a dir, ja que és nat a Vicenza de mareitaliana i pare escocès. Ha començat a ser valorat pels aficionats catalans després de fer bons papers amb el Perpinyà.

Samson Lee (Wales). D'antuvi, qualsevol jugador de rugbi que es digui Samsó mereix ser tingut en compte. Lee ha tornat l'esperança als gal·lesos de tornar a trobar un sentit a la vida després d'Adam Jones. Les melés de Gal·les han esdevingut temibles amb aquest jove de 20 anys que promet, i molt.

Matt Scott (Scotland). Aquest noi és la resposta escocesa a Twelvetrees. Amb un físic envejable, va jugar tots els partits del Sis Nacions 2013, en què Escòcia va acabar tercera. Durant els partits de preparació de l'estiu, va tenir una actuació destacada contra Sud-àfrica. No juga des del novembre, però el veurem dissabte.

Tot escalfant motors per al Sis Nacions

Publicat el dilluns 20/1/14 al diari El 9 Esportiu

Amics meus tots, prepareu-vos, que en menys de dues setmanes comença la competició de rugbi més emocionant de totes les que es fan i es desfan: el torneig de les Sis Nacions. Féu la cerca a Google Maps i trobeu el pub irlandès més proper, perquè l'edició 2014 promet ser d'allò més atractiva.

Les seleccions dels sis països que prenen part de la competició s'ho prendran seriosament, com sempre, però enguany encara més, perquè tothom està buscant consolidar equips competitius de cara al mundial de l'especialitat, que se celebrarà a Anglaterra el 2015.

Gal·les, el guanyador del Sis Nacions del 2013 amb un equip jove i motivat, és el meu principal candidat a tornar a fer-se amb el títol. Els seus jugadors van destacar en la gira dels Lleons britànics i irlandesos per Austràlia, l'any passat, però la resta de seleccions no li posaran les coses fàcils. Tot i amb això, fixeu les vostres antenes en Leigh MitjapelaHalfpenny, George North i Sam Warburton.

Qui tornarà a passar-les magres, em temo, és França. Si el 2013 va ser un autèntic annus horribilis per als gals, amb un humiliant últim lloc en el Sis Nacions, el 2014 no es presenta gaire prometedor. D'entrada, l'entrenador ha decidit prescindir de FrédéricMichalak, que potser ja està una mica grandet, però aporta un plus d'experiència que és avui més necessari que mai per als francesos. Per a més inri, dissabte, el capità Thierry Dusautoir es va trencar els lligaments d'un dels bíceps i, diumenge, l'ala de la USAP Sofiane Guitone es va trencar un tendó. I els anglesos i els irlandesos que no hi compten?, em preguntareu. Evidentment, Anglaterra és un seriós candidat, perquè vol bastir un bon equip per al mundial que es disputarà a casa seva i perquè el sorteig l'ha afavorit i jugara de local amb Irlanda i Gal·les. Els irlandesos arriben al torneig amb l'ego crescut, després d'haver vençut els All Blacks a finals del 2013. Caldrà seguir amb atenció si el nou entrenador, Joe Schmidt, aconsegueix treure el potencial adormit del rugbi irlandès, però ja us ho he dit abans: la meva aposta és Gal·les!

Esport independent

Publicat el dilluns 6/1/14 al diari El 9 Esportiu

Hi ha moltes discussions sobre quina seria la situació de l'esport català en cas d'obtenir la independència. De fet, en el manual d'instruccions unionista hi ha un capítol destacat per a les amenaces esportives, que van des de l'ostracisme per al Barça, que es veuria condemnat a jugar una hipotètica lliga catalana, fins al vet etern d'Espanya a l'admissió de les federacions esportives catalanes en els organismes internacionals.

El cert és que una Catalunya independent es veuria reconeguda internacionalment de manera més o menys automàtica, tal com ha succeït amb cada nou estat d'Europa i del món. També cal considerar que cada esport viu una realitat diferent, i que no és el mateix una eventual lliga catalana de bàsquet que una d'hoquei, per posar dos exemples ben contraposats sobre la potència i viabilitat que podrien tenir aquestes competicions.

Però si hi ha un esport que ens dóna moltes pistes i ens ofereix un bon ventall de solucions pràctiques sobre la política esportiva del futur estat català, aquest esport és el rugbi.

En el rugbi, la separació entre estats i països esportius sempre ha estat ben definida. Tothom té clar que es tracta de conceptes diferents, per la qual cosa sempre hi ha hagut una enorme flexibilitat a l'hora de bastir competicions i donar cabuda a situacions atípiques.

En el rugbi, per posar algun exemple, equips italians competeixen en lligues irlandeses, equips catalans s'inscriuen en torneigs anglesos, es formen seleccions amb jugadors de dos estats diferents, i nacions sense estat són plenament reconegudes, i tot plegat sense que ningú no ho trobi estrany.

Quan Catalunya esdevingui un nou estat, l'esport català podrà buscar l'encaix que millor li sembli per a cada disciplina esportiva. El Barça podria jugar la lliga francesa com ho fa el Mònaco, per exemple, o seguir competint en la primera divisió espanyola. Una lliga catalana d'hoquei seria de les més competitives d'Europa. I el rugbi català de la banda sud dels Pirineus, finalment, es podria desempallegar del llast que signifiquen les competicions espanyoles, i elevar el seu nivell integrant-se a lligues franceses o britàniques.