Gràcies Mourinho!

La setmana passada, en aquesta mateixa columna, vaig defensar els valors de solidaritat, camaraderia i savoir-faire del rugbi, que –segons la meva humil opinió, el converteixen en l’esport col·lectiu per excel·lència.
Com era d’esperar, vaig rebre un allau de queixes d’amics, coneguts i lectors amants del futbol, que van retreure’m que la meva passió per la pilota ovalada entelés la meva visió. Admeto que el rugbi és un esport de contacte que, des de fora, de vegades pot semblar molt agressiu, poc elegant i una mica cavernícola. Tanmateix, tothom que hagi perdut cinc minuts a entendre les regles bàsiques d’aquest esport i hagi dedicat 80 minuts del seu temps a gaudir d’un partit, abandona aquest prejudicis de forma gairebé instantània. Com que no és el cas de molts d’aquests amics, coneguts i lectors, vaig trobar-me en una situació complicada per defensar els valors del rugbi davant del futbol –que no era la meva intenció. Van criticar-me que digués que als partits de rugbi de mainada hom no troba pares energumens insultant l’àrbitre o escridassant els seus fills. Inesperadament, vaig rebre un cop de mà formidable de part de José Mourinho. Jo m’havia referit a l’espectacle lamentable que de vegades es dóna a les categories inferiors del futbol, però l’entrenador del Madrid va ajudar-me a demostrar que fins i tot al màxim nivell hom pot trobar un tipus de comportament que fa estralls en el jovent que busca en l’esport models i referents. No vull dir que al rugbi no n’hi hagi, de sàtrapes com el portuguès –que n’hi ha, però sí que en el rugbi l’amic Mou s’hauria guanyat l’expulsió vitalícia de l’esport professional, molt probablement.
Hem viscut un cap de setmana sense futbol, de la mà d’una vaga de jugadors que és inexplicable a ulls dels mortals: ens passem la vida llegint notícies sobre fitxatges milionaris, però resulta que dues terceres parts dels jugadors professionals cobren tard i malament, o senzillament no cobren. L’absència de futbol ens ha permès aquests dissabte gaudir d’una bateria de partits del millor rugbi de seleccions, de preparació per al Mundial que comença d’aquí a pocs dies a Nova Zelanda. I com a cirera del pastís, Esport 3 ens va regalar una altra retransmissió en directe de rugbi XIII des de l’estadi dels Dragons Catalans a Perpinyà, ben comentat per Jordi Sunyer i Marc Guerra, dos especialistes que saben del que parlen. Per mi, que continuï la vaga!

Llegir la columna original a El 9 Esportiu