A només una setmana de la gran final

Ara sí que ja som en la recta final de la copa del món de rugbi de Nova Zelanda. Aquest cap de setmana hem gaudit de dues magnífiques semifinals que han provocat dos efectes: fer gaudir enormement els milers d’aficionats a l’esport de l’ovalada que hi ha al nostre país, d’una banda, i despertar l’afició en molts altres catalans que s’hi afegeixen després de veure un d’aquests partits de primera classe mundial. Desenes de pubs i bars (i cantines dels clubs de rugbi) arreu de Catalunya s’han emplenat aquests dies de bon matí i sempre tothom ha marxat amb un bon gust de boca, i no pas per les cerveses.
La primera semifinal ens va oferir una França mesquina que no es mereix ser en la final, tot i que no podem menys que alegrar-nos pels catalans que hi prenen part. Els joves gal·lesos, que s’havien plantat a semifinals contra pronòstic, van presentar batalla amb un joc directe i honest. França va guanyar el partit gràcies al peu de Parra, que va marcar tots els punts dels gals. Van acabar demanant l’hora contra uns gal·lesos que no es van rendir mai. Tornaran a casa amb la satisfacció de ser l’equip de les illes Britàniques que més lluny han arribat en aquesta copa del món, que no és pas poca cosa.
La segona semifinal, no per previsible no va ser menys emocionant. Els All Blacks són una piconadora que passa per la pedra tothom que es posi al davant, però els Wallabies australians van donar-ho tot i van marxar amb el cap ben alt.
“Cachez votre enthousiasme messieurs!”, demanava Marc Lievremont, l’entrenador del combinat francès crescut a Argelers de la Marenda. Ja fa bé de baixar l’entusiasme, perquè amb vista del joc desplegat pel seu equip és ben probable que rebi una pallissa que li faci caure el bigoti tintinià que s’ha deixat créixer durant aquesta copa del món. Ens espera una gran final. Si sou usuaris de Twitter, us recomano de seguir l’etiqueta #rugbycat durant la final. Descobrireu un munt de fanàtics il·lustres del rugbi a casa nostra, des del subdirector d’aquest diari Lluís Simon, fins a l’escriptor Quim Monzó.

Publicat el 17/10/2011 al diari El 9 Esportiu de Catalunya