dilluns, 10 d’octubre del 2011

Tres errades i un encert


El mundial de rugbi de Nova Zelanda ens ha regalat aquesta setmana uns grans quarts de final. Un cop més, aquest esport ha demostrat fins a quin punt és apassionant. Personalment, havia fet els meus pronòstics sobre qui guanyaria i qui marxaria cap a casa. Em vaig equivocar en tres i només vaig encertar en un, el més fàcil. El rugbi és imprevisible i tres dels quatre favorits ja han fet les maletes.
Primera errada: Irlanda-Gal·les. La selecció de l’illa maragda era una de les meves apostes. Són la meva debilitat, ho admeto. Hi ha jugadors de dos estats diferents, de la República del sud i del Regne Unit, d’Irlanda del Nord. Una solució ja assajada a casa nostra, que algun cop ha convocat jugadors i jugadores de banda i banda dels Pirineus. Van menjar-se l’etiqueta de favorits amb patates. Els gal·lesos van fer un partit magnífic i van passar a semifinals per mèrits propis (22-10).
Segona errada: Anglaterra-França. Els pares del rugbi tenien totes les de guanyar davant uns gals que venien de pair una derrota amb Tonga, la selecció d’un país amb menys habitants que Mataró. Un cop més, els favorits van fallar. El gran Wilko no va tenir el dia i el combinat del gall, amb presència destacada dels catalans de la USAP, van obtenir un triomf tan ajustat com just (12-19).
Tercera errada: Sud-àfrica-Austràlia. Els australians s’enfrontaven als campions i contra tot pronòstic van demostrar que és possible guanyar un equip clarament superior si es juga amb intel·ligència. El resultat ajustat (9-11) és per la defensa aferrissada dels no favorits.
L’encert: Nova Zelanda-Argentina. La quarta semifinal era la més senzilla d’encertar. Aquest mundial està predestinat a ser dels All Blacks, des del mateix moment del sorteig dels grups. Un cop més, es va veure per què el rugbi és apassionant. Els pumas, clarament inferiors, van presentar una defensa impressionant, amb un festival de placatges. Fins i tot es van permetre el luxe de marcar el primer assaig del partit. Els locals van trigar una hora a fer-ne un. Des del 1999 que no acabaven una primera part sense assajar. Els argentins, però, es van fondre a 20 minuts del final, quan van quedar-se amb un jugador menys. Ens esperen unes grans semifinals: Gal·les-França i Austràlia-Nova Zelanda. No us les perdeu i, si us plau, no em feu fer pronòstics!

Publicat el 10/10/2011 al diari El 9 Esportiu de Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada