No més fusta per al rugbi italià

Publicat el dilluns 4/2/13 al diari El 9 Esportiu

Un any més, el torneig de les Sis Nacions ha començat amb emoció i competitivitat. El vigent campió, Gal·les, va ser una joguina a mans dels irlandesos, especialment en la primera part del partit a Cardiff, i una reacció a la segona no va ser suficient per millorar una imatge preocupant. El segon partit de la jornada, Anglaterra-Escòcia, va ajustar-se més al guió. Els escocesos fa trenta anys que no guanyen la Calcutta Cup a Anglaterra.
L’emoció gran del cap de setmana, però, ens la va regalar ahir Itàlia, que ja ha exorcitzat per sempre més l’etiqueta de Ventafocs amb un triomf inapel·lable a Roma contra el quinze de França. Les sensacions prèvies ja eren positives, perquè la feina feta per Jacques Brunel amb els azzurri és fenomenal. El mateix home que va tornar la USAP a la glòria del Top 14 després de mig segle està provocant l’evolució definitiva del rugbi italià fins a plantar-se d’igual a igual amb les grans potències continentals.
És cert que Itàlia encara viu de l’aportació important de talent argentí. De fet, 20 dels 23 punts italians d’ahir van ser obra dels argentins Sergio Parisse, Martín Castrogiovanni i Luciano Orquera. El llinatge puma dels azzurri no resta importància al creixement del rugbi italià, que s’explica en gran part per la decisió estratègica d’enviar els millors equips itàlics a participar en les lligues celtes, en què la competició directa amb altres clubs de gran nivell ha ajudat a millorar el nivell propi.
És el camí que hauria d’emprendre el rugbi català si vol sortir de la mediocritat espanyola. Especialment la UE Santboiana, un equip amb una bona dosi de professionalisme que fa anys que fa les coses bé i que no evoluciona tant com podria per la manca de nivell de les competicions estatals.
Segurament els primers anys de lluita en una lliga celta o francesa serien molt durs, però a mitjà i llarg termini els resultats serien, sens cap dubte, altament satisfactoris. És una recepta que ha dut Itàlia a batre dos cops consecutius França a Roma en el Sis Nacions. Poca broma.