“Sí, senyor, gràcies, senyor”

Publicat el dilluns 25/02/13 al diari El 9 Esportiu

Un altre cap de setmana ple d’emocions gràcies al torneig de les Sis Nacions. No farem una crònica dels partits perquè aquesta és una columna d’opinió, però no puc deixar d’esmentar el nerviosisme que hi ha a França després de les tres derrotes consecutives. El fantasma de la Cullera de Fusta, el premi reservat a la selecció que perd tots els partits disputats, és ja una realitat tangible, perquè els dos partits que resten són contra una Irlanda que vol recuperar l’orgull ferit després de caure contra Anglaterra i Escòcia, i contra una Escòcia que està llançada.
Deixeu-me, però que us parli d’una altra cosa. És un tema recurrent del que ja hem parlat en aquesta columna en més d’una ocasió: la transparència dels arbitratges en el rugbi i el respecte exquisit dels jugadors vers la màxima autoritat sobre el terreny de joc.
No oblidem que estem parlant d’un esport altament professionalitzat que mou milions d’espectadors i d’euros. La pressió i la competitivitat són absolutes, però això no ha estat mai obstacle per dotar el rugbi de mesures que assegurin una transparència total de les decisions arbitrals. Potser l’exemple més clar sigui la possibilitat de seguir les converses entre els jutges i els jugadors, que se senten per televisió i per ràdio.
Ahir diumenge, es va disputar un emocionant Escòcia-Irlanda. La rivalitat és intensa i es va deixar veure durant alguns passatges molt durs i travats. L’àrbitre Wayne Barnes és un anglès de 33 anys amb una alçada dos pams inferior a la de qualsevol pilar. Va haver d’intervenir més de dos i de tres cops per evitar que els jugadors acabessin a cops de puny. Ho va fer amb fermesa però amb calma. En una ocasió, després d’un parell de mastegots entre irlandesos i escocesos, va cridar els capitans i els va dir: “No toleraré més aquest joc agressiu, entesos?” Fins aquí, res diferent a qualsevol altre esport, excepte per la resposta dels gegants, capcots: “Sí, senyor, gràcies, senyor.” Van girar cua i van córrer a transmetre l’advertiment als seus companys. Visca el rugbi!