Catalunya al Torneig de les 7 Nacions

Publicat el dilluns 04/02/13 al diari El 9 Esportiu

Un lector d’aquesta columna, Antoni Rodríguez, de Mallorca —des d’aquest instant enrolat en la categoria d’amic—, em va sorprendre amb un regal tan inesperat com valuós. Em va fer arribar per correu dos tresors magnífics: un exemplar de la revista Campeón del 3 de juny del 1934 i un altre de La Domenica Sportiva, suplement de La Gazzetta dello Sport, del 31 de març del 1935. En ambdues publicacions surten sengles articles de pàgina sencera dedicats a la selecció catalana de rugbi, que aleshores competia internacionalment com a membre fundadora de la federació internacional.
Un cop vaig aconseguir tancar la boca i recuperar-me de l’agradable detall de l’amic Antoni, vaig llegir i rellegir els articles per comprovar el que les investigacions de l’infatigable Xavier-lbert Canal han demostrat abastament: el nivell del rugbi català d’aleshores era perfectament homologable a les grans potències, la qual cosa fa inevitable pensar que si el feixisme no hagués estroncat la seva evolució, segurament avui en dia Catalunya estaria disputant un hipotètic 7 Nacions sense haver de patir per haver d’arreplegar gaires culleres de fusta.
L’article de la revista madrilenya Campeón té un títol prou explicit: “Los partidos internacionales de Cataluña”. Després de fer una crònica deliciosa dels darrers partits contra Itàlia i França (un empat i una derrota) i d’anunciar un tercer matx contra Alemanya per al mes d’octubre del 1934, reproduïa les declaracions del tècnic gal: “El rugby catalán será peligrosísimo para cualquier adversario de categoría, cuando los tres cuartos se entiendan y pasen llevando mejor los ataques.”
És sens cap dubte una descripció que es podria aplicar al moment polític actual del país, i no ens costaria gaire identificar qui són els tres quarts que han d’entendre’s millor si volen “llevar mejor los ataques”.