dilluns, 6 de maig del 2013

Rugbi a Nova York


Publicat el dilluns 6/5/13 al diari El 9 Esportiu

Fa unes quantes setmanes, un amic que viatjava a Nova York durant la ronda final del torneig de les Sis Nacions d’enguany va preguntar-me on podia veure els partits per televisió amb una atmosfera més o menys ovalada.
M’ho va posar molt fàcil. La resposta és òbvia: McSorley’s Old Ale House. Al barri d’East Village, a Manhattan, es troba el pub irlandès més antic de Nova York, obert el 1854. Entrar-hi és com viatjar en el temps. Els quadres, pòsters i elements de la decoració de les parets no s’han canviat des del 1910. Literalment. Abraham Lincoln i Teddy Roosvelt solien prendre’s una cervesa de tant en tant a la barra del McSorley’s.
Els cambrers no són gaire amables, però són capaços de transportar fins a 20 gerres de cervesa fins a la taula. Aneu amb compte amb els mòbils, perquè deixen caure les pintes sobre la taula com si d’un cop de martell es tractés.
McSorley’s va mantenir penjat el cartell “Men only pub” fins al 1970, quan l’Ajuntament va forçar-lo a admetre dones. Si sou un sibarita de les begudes, busqueu un altre lloc. Al pub més vell de Nova York només se serveixen dues cerveses: dark i light –aquesta darrera no espereu que sigui lleugera, només indica que no és dark. A l’hora de demanar, les cerveses se serveixen almenys de dues en dues, tot i que el més normal és demanar-ne quatre de cop. Per menjar, és obligat demanar un cheese plate, una barreja explosiva de formatge cheddar, ceba fregida i mostassa anglesa. Els preus són més que raonables.
No és infreqüent trobar-hi la plantilla del Manhattan RFC, que ha fet del McSorley’s el seu lloc de trobada després de cada entrenament i de cada partit.
Els partits del Sis Nacions o dels mundials de rugbi es viuen amb passió al McSorley’s. Sereu sempre benvinguts els dies de partit, sobretot si us declareu simpatitzants d’Irlanda. Evidentment, no és un lloc adequat per a una cita romàntica. És un pub sorollós, amb cambrers poc educats, amb el terra cobert per serradures de fusta que no es deuen haver canviat des dels temps de Lincoln o Roosevelt, però el rugbis’hi viu intensament. Com ha de ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada