El fill de l’Onésimo!

Dissabte proppassat es va produir un fet excepcional per al rugbi català. Una fita que marca un abans i un després en el creixement continu d’aquest esport. Héctor Garcia, un sensacional mig de melé que es troba en plena expansió professional, va esdevenir el primer jugador català nascut al sud de les Alberes a debutar amb el primer equip de la USAP de Perpinyà, el màxim exponent del rugbi al nostre país.
Des de fa anys, a banda i banda dels Pirineus s’intentava aconseguir fer realitat aquest somni, quelcom positiu per a totes les parts implicades. Al nord, incorporar un jugador del sud és un pas determinant per obrir camí i fer-hi créixer la massa de seguidors. Al sud, la possibilitat de jugar amb la USAP implica trencar el sostre de les competicions estatals espanyoles, molt inferiors en qualitat. Fa uns quants anys, un altre jugador català que ha triomfat en les millors competicions continentals, Oriol Ripol, va estar a punt de fitxar per la USAP, però l’operació no va arribar a bon port. Aquest cop, Héctor Garcia va concretar el somni de molts directius nordcatalans, en debutar en el darrer matx de la temporada, tot reemplaçant en el minut 70 Perez, un jugador usapista la família del qual prové de l’exili del sud. Tot un símbol.
Els bons seguidors del rugbi sudcatalà saben molt bé qui és l’Héctor. “El fill de l’Onésimo!” és la resposta automàtica de qualsevol simpatitzant de la pilota ovalada. És que els Garcia són una nissaga poderosa a Sant Boi. Héctor és fill d’Onésimo Garcia, tricampió amb la U.E. Santboiana i responsable de la magnífica progressió de les categories inferiors del club.
El debut de l’Héctor ha de servir per obrir el meló i resoldre d’una vegada per totes la principal pedra a la sabata del rugbi català: la malfiança entre la Santboiana i la USAP. Els del Baix Llobregat són els degans i els principal club del rugbi català al sud, condició que perden si hi incorporem el nord del país i la USAP, una institució que està a un altre nivell. La Santboiana ha de comprendre que la USAP ha d’estirar cap amunt el nivell del rugbi català, però la USAP no pot pretendre emportar-se els millors joves de la Santboiana sense cap mena de compensació. En cas contrari, la USAP sempre serà una amenaça.

Publicat el dilluns 14 de maig de 2012 al diari El 9 Esportiu de Catalunya