Eurozzz...

Admeto que el futbol no és el meu esport favorit, però no em negareu pas que l’Eurocopa 2012 és una llauna capaç d’avorrir el hooligan més fanàtic.
Per enfosquir encara més el panorama, durant la competició hem d’aguantar el fervor patriòtic dels creatius publicitaris espanyols, que ens torturen en cada tanda d’anuncis televisius o radiofònics. Que consti que si en comptes de saturar-nos amb la selecció de Del Bosque ens castiguessin amb la de Sant Cruyff, també en tindria la pipa plena.
Tornem, però, a l’esport en si. Permeteu-me que em repeteixi: el futbol té un problema. Excepte quan apareix un heroi com Guardiola, capaç d’alterar els fonaments del joc i oferir un espectacle sobrenatural, els partits de futbol han esdevingut una successió de coitus interruptus en què milers de seguidors de cada equip es passen 90 minuts esperant uns orgasmes que són més aviat escassos.
Ja sé que em direu que l’important és l’espectacle i no pas el resultat, però siguem sincers: mirem futbol per veure gols. El clímax d’aquest esport no el trobem en un driblatge, sinó quan el cuir s’estavella contra la xarxa. Doncs bé, fins ara s’han jugat vint partits de l’Eurocopa 2102, quinze dels quals han acabat amb tes gols o menys; quatre, amb només un gol; cinc, amb només un gol per banda i sis, amb el guanyador marcant-ne dos. Una llauna. Amb l’excepció de la roja, campeona del mundo por la gracia de Dios, l’altre únic equip que ha marcat quatre gols en un partit ja està eliminat.
Mentrestant, veiem als camps un batalló d’àrbitres (el principal, els jutges de línia, els auxiliars i fins i tot ara n’hi ha que es passen el partit enganxats a cada porteria) que es neguen a fer servir els avenços tecnològics que han facilitat tant la feina arbitral en altres esports.
Insisteixo: el futbol ha d’emprendre una reforma profunda per aconseguir un espectacle més excitant, amb més gols, amb més seguretat arbitral, més àgil, que premiï el joc ofensiu i castigui els equips garrepes, que talli de soca-rel el teatre patètic de jugadors que fingeixen, enganyen i intimiden àrbitres i adversaris. Només cal comparar l’evolució del bàsquet, el rugbi o l’hoquei de vint anys ençà amb la fossilització reglamentària del futbol. Visca el canvi!


Publicat el dilluns 18 de juny de 2012 al diari El 9 Esportiu