Catalunya contra Espanya

Fa pocs dies els mitjans de comunicació van esbombar la notícia d’una nova sentència del Tribunal Constitucional que —amb la celeritat que caracteritza la justícia espanyola— resolia un recurs contra la llei de l’esport de Catalunya, presentat el 1999 pel govern de José María Aznar. Fa l’efecte que les altes instàncies de l’Estat són més efectives trobant bons preus per passar un cap de setmana llarg a Puerto Banús que no pas emetent sentències en un temps raonable.
Tanmateix, crec que hom ha de reconèixer que el Tribunal Constitucional es va superant a si mateix en la tasca d’esberlar les llibertats catalanes a cop de sentències. Si en el cas de l’Estatut l’alt tribunal ens va fer beure la cicuta sense contemplacions, en aquest ocasió el verí venia amagat dins un caramel. “El TC tomba el recurs del PP i declara constitucional la llei de l’esport catalana”, titulaven eufòrics alguns mitjans del país que —com és habitual— digereixen el pa que s’hi dóna amb un esperit crític més aviat escàs. “Les seleccions catalanes ja poden competir internacionalment”, vaig sentir a Catalunya Informació. Sort que el mateix secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, va encarregar-se de situar la sentència en l’àmbit de la crua realitat, tot declarant que la resolució no produiria cap canvi a l’statu quo i que calia continuar treballant de valent per aconseguir l’oficialitat de les seleccions nacionals.
El Tribunal Constitucional, tot i fer gala d’una subtilesa inusual, no amaga que les seleccions catalanes no podran existir mai en aquells esports en què competeix Espanya.
En sóc un gran admirador, de la feina d’institucions com ara la Plataforma Pro Seleccions, perquè han estat decisives a l’hora de posar sobre la taula un problema que només es resoldrà quan Catalunya sigui un estat sobirà. Però, si us plau, deixem de fer-nos trampes al solitari: una selecció que no és oficial no existeix. Deixem de somniar amb un Catalunya-Espanya al nivell d’un Gal·les-Anglaterra, perquè mentre siguem dins de l’Estat espanyol això no passarà mai. Mai.

Publicat el dilluns 4 de juny de 2012 al diari El 9 Esportiu