Publicat el dilluns 2 de juliol de 2012 al diari El 9 Esportiu
El títol d’aquesta columna és manllevat del film inacabat que el gran director rus Sergei Eisenstein va rodar a començaments dels anys trenta del segle passat en terres mexicanes.
No vull admetre que ahir al vespre cercava desesperadament quelcom que em distragués del lamentable espectacle futbolístic xovinista que ens van regalar els nostres amos espanyols. Prefereixo dir que ahir al vespre no vaig poder mirar la final de l’Eurocopa perquè estava ocupat seguint les eleccions presidencials mexicanes.
Mèxic és molt més que un país germà per a Catalunya. Qui no ho entengui així, que corri a la biblioteca més propera i demani "L’ombra de l’atzavara", de Pere Calders. Els catalans devem molt a la generositat mexicana i és lamentable que la nostra memòria sigui tan fràgil com malagraïda.
Ahir, el país centreamericà celebrava unes eleccions presidencials d’una transcendència enorme. El càncer del narcotràfic i una estratègia tan radical com equivocada per combatre’l han posat Mèxic contra les cordes. Hom podria dir que en les circumstàncies actuals, la societat mexicana es trobaria derrotada, inert i atordida. Res més lluny de la realitat. Ahir, un cop més, els mexicans van demostrar que són un poble viu, valent i democràtic, a pesar d’una classe dirigent corrupta que ha fet estralls durant dècades. Aquí tota l’atenció era per a la final de l’Eurocopa. A Mèxic, els joves practicaven un altre esport molt més productiu. Agrupats en un moviment espontani anomenat #Yosoy132 (a internet en trobareu molta informació), van treure tot el suc de les xarxes socials per exercir un control ferotge sobre el procés electoral. Cada irregularitat era immediatament denunciada a Twitter amb l’etiqueta #Tecaché132 acompanyada de fotos i vídeos que també van inundar Youtube.
Els catalans, que —repeteixo— tant devem als mexicans, també hem après a treure profit de les immenses possibilitats d’organització espontània i autogestionada que ofereixen les xarxes socials. Si volem viure en llibertat, hem de seguir, un cop més, l’exemple mexicà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada