Publicat el dilluns 6 d'agost de 2012 al diari El 9 Esportiu
Una de les respostes més habituals sempre ha estat que l’esforç físic d’un matx de rugbi i el temps de recuperació dels jugadors entre partit i partit fa impossible seguir el ritme que imposa un calendari olímpic, amb molts encontres comprimits en pocs dies. Romanços. El rugbi ha estat esport olímpic en quatre ocasions: 1900, 1908, 1920 i 1924, avalat ni més ni menys que pel pare de l’Olimpisme modern, el Baró de Coubertin. Si va ser esborrat de la llista després dels jocs de París de 1924 va ser pel comportament lamentable d’una horda de hooligans... francesos!
Coubertin era un gran aficionat al rugbi. De fet, va arbitrar el primer campionat francès el 1892, i el primer matx internacional el 1906 al Parc des Princes. Els partits olímpics eren seguits per milers d’espectadors. El rugbi va donar el primer esportista olímpic negre de la història, l’haitià Constantin Henriquez, que va jugar amb França el 1900.
Una altra curiositat: l’estatunidenc Morris Kirksey va guanyar l’or amb la selecció de rugbi del seu país a París 1924 i va tenir temps de obtenir l’or en els 4x100 relleus i la plata en els 100 metres llisos (la qual cosa desmunta l’argument apuntat al segon paràgraf).
El partit final on els EUA van aconseguir l’or davant els amfitrions francesos, va acabar amb una invasió de milers d’aficionats locals exaltats. Els mateixos jugadors francesos van haver de protegir els seus companys americans per evitar que els linxessin. La cerimònia de lliurament de medalles va haver de fer-se sota una forta protecció policial.
Després d’això, una intensa campanya va desfermar-se arreu per treure el rugbi dels Jocs Olímpics, i Coubertin va quedar-se pràcticament sol defensant l’esport de l’ovalada. La seva renúncia com a cap del moviment olímpic en 1925 va acabar de condemnar el rugbi a l’ostracisme per gairebé un segle. Tornarà a Rio 2016 en format rugbi a 7.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada