Seleccions catalanes a tocar

Publicat el dilluns 17 de setembre de 2012 al diari El 9 Esportiu


El procés d’independència de Catalunya ja és quelcom inexorable. La manifestació de l’11 de setembre va deixar clar que arribarà més tard o més d’hora, però arribarà. Res no pot aturar la voluntat democràtica d’un poble. Ni tan sols els seus líders polítics.
Un dels efectes col·laterals de la independència serà el reconeixement automàtic de les federacions esportives catalanes i l’oficialitat de les seves seleccions, després de tanta feina per intentar aconseguir un estatus que en la gran majoria de les disciplines és impossible sense un estat, incloent-hi la participació en els Jocs Olímpics. Quants esforços, temps i diners esmerçats per aconseguir quelcom que vindrà dins del paquet de la independència!
El tema de les lligues nacionals també ha estat aclarit, i cal destacar el fet que fins i tot el president del Barça n’hagi parlat. Ras i curt, ha explicat que el club blaugrana podria continuar militant en la lliga espanyola, com el Mònaco ho fa al campionat francès.
Podem doncs, despreocupar-nos pel futur dels Barça-Madrid i concentrar-nos en les alegries que ens donaran els nostres combinats nacionals. Digueu-me morbós, però jo friso per veure les nostres seleccions competint i enfrontant-se a segons qui, ja m’enteneu. La potència esportiva catalana està fora de qualsevol dubte, i quan la política ja no hi tingui res a veure, podrem gaudir dels triomfs dels nostres esportistes amb la senyera a la mà, i podrem escoltar Els segadors quan pugin al podi i siguin coronats.
Ja sabeu que sóc un home de rugbi. Permeteu-me que us confessi que no puc esperar l’hora de veure saltar al camp una selecció catalana amb jugadors d’ambdues bandes dels Pirineus. El president de la USAP. Paul Goze, ja va dir en les pàgines d’aquest diari que no hi hauria cap problema, com no n’hi ha quan jugadors nord-irlandesos juguen amb la selecció que representa tota l’illa maragda. Quines ganes!