Barça ‘around the world’

Publicat el diumenge 7 d'octubre de 2012 al diari El 9 Esportiu

Acostuma a succeir amb cada partit del Barça, però es multiplica de forma exponencial amb els Barça-Madrid. Avui els catalans, catalanòfils i barcelonistes de tots els colors, de totes les nacionalitats, s’uniran a la mateixa hora davant d’una pantalla per fer vibrar els seus cors amb la mateixa longitud d’ona.
El Barça és l’entitat esportiva més universal. A les més de 600 penyes oficialment reconegudes als Països Catalans, s’hi han de sumar les més de 700 que hi ha arreu del món. Però això no és tot. Els més de 120 centres i casals catalans escampats pels cinc continents actuen també com a penyes barcelonistes informals. Avui es tornarà a produir el ritual de cada enfrontament entre els eterns rivals: pantalles gegants i centenars de simpatitzants del Barcelona que s’apropen als centres catalans per gaudir del partit enmig d’un ambient barcelonista autèntic. Habitualment, els catalans de la diàspora aprofiten aquests partits per evangelitzar els barcelonistes i fer-los entendre el context que ha fet del Barça el club més gran del món: un país, una cultura, una llengua que identifiquen el Barça i el fan únic, tal com va definir-ho divendres Xavi Hernández en una roda de premsa.
Els casals catalans d’arreu del món despleguen una intensa activitat cultural en les seves comunitats. Són autèntiques ambaixades culturals que són mantingudes en actiu pels fills i néts dels catalans que han emigrat en diferents onades en els segles XIX i XX, especialment.
Moltes persones, però, no s’apropen als centres catalans per la seva programació cultural, sinó només per veure el Barça. Sense proposar-s’ho, descobreixen Catalunya i la seva identitat diferenciada, i molts d’ells s’incorporen a les activitats dels centres i esdevenen catalanòfils que s’incorporen a la massa social i treballen activament per Catalunya.
Segons m’expliquen catalans de la diàspora amb els quals mantinc amistat, a l’Argentina, el Brasil, Mèxic, els Estats Units i fins i tot Austràlia, en els darrers partits del Barça les converses de la mitja part i les posteriors als partits ara excedeixen l’àmbit purament esportiu. La pregunta que hom es fa una vegada i una altra és si els catalans van de debò amb això de la independència. Si és veritat que Catalunya es vol separar d’Espanya, i –sobretot– on jugarà el Barça en el cas d’esdevenir Catalunya un nou estat europeu.
El mateix president Rosell va tranquil·litzar la culerada de Nova York fa pocs dies, tot repetint el cas del Mònaco, que juga en la lliga francesa sense ser part de l’Estat francès.
En les darreres dècades, molta gent d’arreu del món ha arribat al coneixement de l’existència de Catalunya gràcies al Barça. Avui, la internacionalització del procés d’independència de Catalunya també deu molt al Barça.