dilluns, 29 d’octubre del 2012

La USAP reneix amb tramuntana

Publicat el dilluns 22/17/2012 al diari El 9 Esportiu
Els seguidors de la USAP han hagut d’esperar nou jornades del Top 14 per veure el seu equip anotar un assaig a l’estadi Aimé Giral. Va ser aquest dissabte, contra un gran equip com és el Racing Metro i va anar a càrrec de Sona Taumalolo, un jugador que comença a fer-se un nom a Perpinyà.

La USAP és un club estrany. No és senzill ser-ne seguidor fidel, perquè és una muntanya russa. Passa de la glòria a la mediocritat amb una facilitat increïble. Després de fregar el descens de categoria l’any passat, els usapistes van rebre amb esperança l’ingrés de nous accionistes que van aportar diners frescos, amb els quals es van poder reemplaçar les velles figures de l’equip amb noves estrelles. Un bloc compacte de grans jugadors d’arreu del món, una nova direcció esportiva i nous entrenadors prometien un inici de temporada potent. Res de res, la muntanya russa continua instal·lada a Perpinyà. Comença la temporada, l’equip juga bé, però no guanya. Quan els nervis fan acte de presència dins la família usapista, els jugadors es marquen una victòria de traca i mocador a Barcelona, amb una primera meitat contra el Tolosa per emmarcar. Però el trenet agafa la baixada i les papallones a la panxa no triguen a tornar. Fins aquest dissabte. Una tramuntana persistent va gelar l’estadi, però tant la USAP com el Racing de París van regalar un autèntic espectacle. Un partit intens, travat, molt igualat. El triomf català (17-13) no va ser casualitat ni sort. Va ser el resultat de la feina ben feta. Les noves estrelles van jugar bé, però la diferencia la marcà el capità Nicolas Mas, que tornava després de vuit setmanes de baixa per lesió, i un immens Farid Sid. Tot fa pensar que, quan els nous fitxatges agafin el to, la USAP serà un equip capaç de lluitar pels primers llocs del Top 14, i assegurar-se una plaça a la copa d’Europa 2013. Hom podria dir que la forta tramuntanada de dissabte, lluny de dificultar el bon rugbi que es va veure a la gespa de l’Aimé Giral, va insuflar als catalans l’esperit guerrer que els va portar a guanyar el planxot el 2009. Que així sigui!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada