L’esperit amateur del rubgi és viu

Publicat el dilluns 1 d'octubre de 2012 al diari El 9 Esportiu

Dissabte vaig coincidir a Perpinyà amb dos vells jugadors de la USAP, que havien jugat al primer equip durant els anys setanta i vuitanta del segle passat. Res no s’assembla a l’esport d’aquells temps, tot i que sempre han jugat a les elits, a l’equip nordcatalà i l’ST de Tolosa de Llenguadoc. Aquests són els únics dos equips del Top 14 francès que mai no han baixat de categoria. Avui, però, són equips altament professionalitzats, amb pressupostos milionaris i amb primeres figures del rugbi mundial militant en les seves files.
Aquells vells rugbiers em van regalar innombrables anècdotes dels anys setanta i vuitanta, quan ningú no cobrava per jugar, i els entrenaments es feien sempre al vespre, quan els jugadors acabaven la seva jornada laborals en feines normals. Vaig pensar en el rugbi que es juga al sud dels Pirineus i vaig pensar en molts amics que juguen i gaudeixen de l’esport de l’ovalada en aquestes mateixes condicions, per una raó de pes: s’estimen el rugbi.
La matinada de diumenge, tot gaudint per televisió de l’espectacle magnífic dels Pumas rebent els All Blacks a la ciutat de La Plata, no vaig poder evitar pensar que l’ingrés de l’Argentina al Rugby Championship –els Sis Nacions de l’hemisferi sud– és el certificat de defunció del rugbi amateur d’elit que durant més d’un segle va subsistir al país sud-americà, com el llogarret gal resistia l’invasor romà. Vaig recordar el jugador d’origen català Horacio Agulla, que entrenava tres cops a la setmana quan plegava de la sucursal bancària on treballava i va acabar tercer en el mundial de França del 2007, davant d’estrelles del rugbi professional amb contractes milionaris. És cert que era un dels últims exponents d’una espècie en extinció. La gran majoria dels Pumas ja fa temps que són professionals a Europa.
Aspiro que el rugbi sud-català pugi de nivell i somio una selecció catalana competint en un Set Nacions. Però, què voleu que us digui, no voldria perdre l’esperit amateur del rugbi que es juga aquí (amb perdó de la Santboiana), amb la seva companyonia i els tercers temps de llegenda.