L'esport ha estat un dels elements que més han contribuït a esborrar les fronteres entre el nord i el sud de Catalunya. Particularment, l'USAP de Perpinyà atrau cada
cop més catalans del sud, que pugen periòdicament a la capital del Rosselló per gaudir del millor rugbi, d'un nivell molt superior al que veiem aquí al sud del país. El Barça de futbol ha provocat la mateixa atracció. Cada cop hi ha més fans blaugrana entre la població nord-catalana, que han gaudit amb els triomfs dels darrers anys.
cop més catalans del sud, que pugen periòdicament a la capital del Rosselló per gaudir del millor rugbi, d'un nivell molt superior al que veiem aquí al sud del país. El Barça de futbol ha provocat la mateixa atracció. Cada cop hi ha més fans blaugrana entre la població nord-catalana, que han gaudit amb els triomfs dels darrers anys.
Aquesta contribució de l'esport l'he pogut copsar de primera mà fa pocs dies, quan un jugador del primer equip de l'USAP que enguany s'ha retirat em va trucar per explicar-me que havia decidit estudiar una especialitat vinculada a l'esport, per orientar la seva nova vida lluny dels terrenys de joc. Es dóna el cas que els estudis que vol seguir un dels campions de França del 2009 no són presents a Perpinyà, per la qual cosa es veu obligat a trobar una ciutat propera on cursar-los.
Fa cinc o deu anys, la tendència natural de qualsevol persona en la seva situació hauria estat enfilar cap a Montpeller o Tolosa de Llenguadoc, o directament anar-se'n a París. Tot i el menyspreu històric de França cap a la Catalunya del Nord, els segles d'assimilació cultural pesen molt i molt.
Tanmateix, l'any 2013, el jugador de rugbi professional que acaba de retirar-se ha mirat cap al sud amb tota naturalitat. Ha llogat un pis a Girona i estudiarà aquí l'especialitat esportiva triada. Girona és només a una hora en cotxe de Perpinyà, sense passos ni controls fronterers. El que abans ni tan sols es considerava com una opció ha esdevingut l'alternativa més viable. No és un cas aïllat. Va ser un altre esdeveniment esportiu (els Jocs Olímpics de 1992) el que va fer redescobrir als catalans de nord la part del país al sud dels Pirineus. Avui, la perspectiva d'una Catalunya independent es percep amb esperança des del punt de vista cultural, econòmic i social. Un estat català potent i en creixement segurament beneficiarà també els catalans del nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada